Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

Entrevista a Núria Ventura

Entrevistas  · 

Entrevista a Núria Ventura

Cap de Serveis Bibliotecaris de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Bibliotecària, Llicenciada el Pedagogía. Postgrau en Gestió de Biblioteques.

Fins l’any 1985  directora  d’una biblioteca pública i  d’una biblioteca infantil. Des del any 1986 al 1995  Directora de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona i posteriorment en  diferents càrrecs de gestió bibliotecària.

Secretària de la Junta de l’Associació de Bibliotecàries de Catalunya, que més tard es convertiria en Col·legi Professional de Bibliotecaris- Documentalistes de Catalunya.

Crític de Literatura infantil en revistes i diaris: Avui, El País, Cuadernos de Pedagogía etc. Membre de  diversos jurats de literatura infantil i juvenil: Premi de la Generalitat de Catalunya al millor llibre infantil, Apel·les Mestres, Crítica Serra d’Or.

Publicacions:

Setzevoltes: recull de contes per narrar. Amb Teresa Duran. Ed. Graó. En castellà: Cuentacuentos. Siglo XXI Editores, entre d’altres

Núria, com et defineixes professionalment? I com a persona?

Una bibliotecària afortunada per haver pogut treballar la professió des de diferents camps: al començament a primera línia,  atenent públic de qualsevol edat, en una tasca enriquidora i creativa. I desprès, des de fa més de 25 anys, en la gestió de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, contribuint des de diferents responsabilitats  a l’important canvi experimentat per les biblioteques públiques.

Com a persona... crec que soc optimista, tenaç , poc ordenada, independent, amiga dels meus amics, oberta als canvis...

Havent fet bona part de la teva vida envoltada de llibres, a qui li deus el teu amor per les històries i pels llibres?

Suposo que hi ha una part innata: de molt petita ja m’encantava llegir i podia passar hores a qualsevol racó devorant llibres. Els llibres donaven ales a la meva imaginació i com que era filla única trobava en ells viatges i aventures que no veia en la vida quotidiana.

Quins van ser els teus primers passos com a lectora? Quines lectures van ser més decisives a la teva infància?

A casa vaig trobar antics llibres catalans de la meva mare, gràcies als quals vaig aprendre a llegir en català. Recordo especialment El gegant dels aires una novel·la del Folch i Torres que va ser la primera novel·la juvenil que vaig llegir sencera en català. També vaig llegir totes les novel·letes de l’Enid Blyton (Sèries Aventures i Misteris) que van representar un important trencament amb tota la literatura nyonya i moralitzant de l’època. I les Aventures de Guillermo Brown que tenien a casa d’uns oncles. Més endavant vaig seguir amb les  novel·les de la biblioteca del meu pare. Era una mica tot terreny.

De la teva col·lecció històrica de llibres infantils catalans, en destacaries algun que signifiqui quelcom especial per a tu? O per que hagi suposat molt esforç trobar-lo?

De fet no sóc una col·leccionista gens ad-hoc, doncs vaig començar acumulant llibres infantils  quan feia la meva tesina sobre Bibliografia històrica del llibre infantil català 1939-1970. Desprès remenant prestatgeries familiars i adquirint  alguns llibres als Encants o al Mercat de Sant Antoni, he incrementat la col·lecció de llibres antics. Però vull moderar-me perquè a més  tinc una amplia col·lecció de llibres infantils dels anys 70- 90s provenint de quan em dedicava a fer crítica de llibres infantils pel mitjans de comunicació i que m’ocupen una bona part de les parets de la casa ( i visc a un ampli pis de l’Eixample)

Quan a triar algun en concret, la petita col·lecció de llibres de la Lola Anglada (En Peret, La Margarida...) d’aquesta magnífica il·lustradora, injustament oblidada, com molts dibuixants de l’època i també un llibre molt bonic, de Blaise Cendrars: Petits contes negres pels infants dels blancs, amb il·lustracions d’E.C. Ricart (Ed. Proa, 1929). També tinc molt afecte a Peter Pan y Wendy, en una edició de l’Editorial Juventud de 1934, si bé aquest és en castellà.

Com i quan comences la teva relació amb el món de les biblioteques?

Vaig estudiar per bibliotecària (una carrera femenina en aquella època) una mica per eliminació, perquè no m’atreia dedicar-me a l’ensenyament i les ciències no m’interessaven. En acabar la carrera tenia bastants dubtes, perquè en aquella època cantava amb un grup de cançó infantil “Ara va de Bo” i evidentment era molt més divertit anar pels pobles cantant que tancar-te en una biblioteca amb molt pocs recursos. Però vaig obtenir una beca per  treballar a la Biblioteca infantil de Clamart, al costat de París, on se’m va mostrar com  podia ser una biblioteca moderna, activa, participativa i compromesa amb l’entorn. I vaig tornar a Barcelona amb ganes d’implementar aquell model o d’altres que suposessin un canvi del que aleshores eren les biblioteques públiques a Catalunya.

Quin és el paper de les biblioteques en la nostra societat? I el dels/les bibliotecaris/es?

Les biblioteques donen moltes oportunitats a tothom: d’adquirir nous coneixements, d’ampliar horitzons, de facilitar el lleure, de familiaritzar-se amb les noves tecnologies, de conèixer millor l’entorn i la cultura pròpies, de relacionar-se amb altres persones de qualsevol edat o nivell... Crec que no hi ha un altre equipament tan interdisciplinar i intergeneracional com la biblioteca pública, un lloc on hi caben des del investigador o el científic, fins al nadó a qui la mare o el pare ensenya un llibre d’imatges, passant pels immigrants que troben la facilitat de l’accés a internet o els avis que van cada dia a llegir el diari.

El paper dels bibliotecaris no és fàcil, però jo el considero apassionant: mediadors de la cultura, dinamitzadors culturals, integradors socials, sempre atents als nous coneixements i a com trametre’ls

La tasca que es fa des de les biblioteques està prou reconeguda per la societat?

Jo crec que actualment la gent coneix força més el paper de les biblioteques i la prova és que quan els municipis fan enquestes de valoració dels seus serveis i equipaments, les biblioteques públiques sempre estan en els primers llocs. Un altre tema seria si la gent és conscient de la tasca dels bibliotecaris i bibliotecàries en la gestió i dinamització de les biblioteques, perquè és evident que no n’hi ha prou en construir un magnífic edifici i dotar-lo de fons, sinó que el treball dels professionals és essencial perquè la biblioteca arreli i es converteixi en un servei imprescindible.

En temps de crisi com l'actual, els usuaris de les biblioteques augmenten? I com us afecta en la gestió el disposar de menys recursos?

Portem anys amb un creixement sostingut d’usuaris i les biblioteques són un equipament importantíssim per aquelles persones que estan sense feina o veuen que han de millorar el seu perfil professionals per seguir tirant endavant. El fet de tenir menys recursos afecta a l’increment  de fons (es compren menys documents) i també a les plantilles de personal. I això s’intenta pal·liar fent una selecció molt acurada de fons, organitzant millor les feines ( això vol dir també més càrrega de treball), fent molt ús de les eines digitals  ( biblioteca digital, blocs, facebook etc)

A boolino estem convençuts que hem d'aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, perquè es diverteixin i, a més, quan siguin adolescents i adults segueixin fent-ho, i hagin desenvolupat més les seves capacitats cognitives. Què els recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?

Que llegeixin amb ells, que comencin de molt petits explicant-los contes o mirant àlbums,  perquè és una de les activitats més agradables i enriquidores que es poden fer amb els infants. Que els ajudin als primers passos quan els nens comencen a llegir, igual que fan quan els ajuden a aprendre a caminar. Que busquin una estona tranquil·la- abans d’anar a dormir per exemple- per fer aquesta lectura conjunta. És un hàbit que els infants no voldran trencar mai!

Què els diries als nens o joves que no els agrada llegir (o això diuen)? Com els animaries? Penses que és una cosa perduda a certes edats?

Crec que potser no han trobat aquella lectura que els pot interessar. Molts pares mai haguessin pensat que els seus fills llegirien llibres tan gruixuts com la saga dels Harry Potter i ho van llegir des dels 8 o 9 anys. N’hi ha que comencen amb els còmics, altres amb revistes... Una temporada que la meva filla adolescent  semblava poc interessada per la lectura, li vaig llegir Mi família i otros animales i ens ho vàrem passar molt bé les dues, amb les divertides històries de la família Durrell a Grècia.

Què els diries als pares que no estan preocupats per si els seus fills llegeixen o no, i estan més tranquils mentre els deixen veure la televisió, o jugant amb les consoles?

Doncs que desprès no es queixin si els manca concentració a l’escola o tenen un llenguatge molt pobre a l’hora d’expressar-se. I evidentment això repercuteix en els resultats escolars.

I que mirin també quins programes veuen els seus fills  o a on es connecten. Potser no estarien tan tranquils davant segons quins continguts i llenguatges!

Creus que es valora prou la literatura infantil i juvenil en tots els sectors? I la tasca que es fa des de les biblioteques per al foment de la lectura?

La literatura infantil i juvenil  sempre ha estat una mica la germana petita de la literatura i n´és una bona prova la manca d’espais sobre literatura infantil en els mitjans de comunicació. Quan jo treballava per a mitjans de comunicació de premsa escrita sempre patia, perquè si passava algun esdeveniment , com la mort d’algun escriptor conegut, l’article que saltaria de les pàgines del diari o de la revista, seria el meu. Crec que això potser ha canviat una mica, però quantes vegades es parla a televisió dels autors de literatura infantil  juvenil? Alguna televisió ha fet un reportatge sobre Maurice Sendak, en motiu de la seva mort?

Quan a la tasca que es fa des de les biblioteques, crec que aquestes han augmentat la seva visibilitat, perquè hi ha molta activitat a l’entorn del llibre infantil ( hora del conte, tallers, presentació de llibres...) i els pares estan molt satisfets de poder portar els seus fills a aquestes activitats.

Creus que despertar la consciència crítica i divertir és conciliable quan parlem de literatura infantil i juvenil?

La diversió no està en absolut renyida amb tenir esperit crític, és més, des de l’humor es poden fer crítiques del poder, de la injustícia... Penso per exemple en els llibres de la Babette Cole, que en són un bon exemple

En un món en què la tecnologia està avançant a una velocitat de vertigen, com t'imagines el món del llibre en uns anys? I el del llibre infantil per pre-lectors i primers lectors? I el de les biblioteques?

Veig els nens que s’aferren amb tota naturalitat als telèfons mòbils, als ordinadors, les tauletes i tot el que tingui una pantalla. Segur que hi haurà una oferta creixent de contes interactius per a infants des de les primeres edats. Però no crec que això elimini el suport paper, si no que pot conviure d’alguna manera. O això és el que espero...

I per acabar, i abusant de l'oportunitat brindada, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar en els nostres petits l'amor per la lectura.

Es fa difícil fer una petita tria, però vet aquí  alguns títols d’autors  que aprecio especialment:

El meu pare / Anthony Browne. Ed.  Fondo de Cultura Económica
Marecrits / Jutta Bauer. Ed. Lóguez
Carta per al Tigre / Janosh. Ed. Kalandraka
On és el llibre de la Clara? / Lisa Campbell Ernst. Ed. Joventut
Vamos a cazar un oso / Helen Oxenbury ; Michael Rosen. Ed. Ekaré
Madlenka / Peter Sís. Ed. Lumen
Allà on viuen els Monstres / Maurice Sendak. Ed. Kalandraka
Els amics de l’Elmer / David MacKee. Ed. Barcanova

Moltíssimes gràcies pel teu temps i atenció, i des boolino t'oferim un espai per compartir inquietuds i coneixements amb els nostres seguidors quan vulguis.

http://www.diba.cat/chilias/
http://bibliotecavirtual.diba.cat

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: boolino, entrevista, nuria ventura, fomento lectura infantil, bibliotecaria, bibliotecas

Comentar post