Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

boolino entrevista a Raquel Díaz Reguera

Entrevistas  · 

boolino entrevista a Raquel Díaz Reguera

"Que visitin els millors temples del món, les llibreries"

Raquel Díaz Reguera (Sevilla, octubre 1974) dibuixa i escriu des de petita. Amb sis anys guanya el seu primer concurs de pintura i a partir d'aquí, estudiar, provar i experimentar. Comença a estudiar Belles Arts a la Universitat de Sevilla i complementa la seva formació amb cursos de disseny gràfic i il·lustració digital. No obstant això, la seva vida professional pren un altre rumb quan abandona els pinzells per entregar-se a la seva passió per la música i l'escriptura.

S'instal·la a Madrid i, acompanyada per grans músics, escriu les primeres lletres de les seves cançons. Aviat firma el seu primer contracte editorial amb Universal Music Publishing i, alhora que escriu lletres per artistes com Víctor Manuel, Pastora Soler, Noa, Zuchero, Nek, Alba Molina, Alejandro Sanz, Chayanne, Miguel Ríos, Pastora Vega i altres, grava el seu primer disc com a integrant del duo Maldeamores.

Al món del disseny i la maquetació, treballa realitzant imatges corporatives per diverses empreses, cartelleria i catàlegs d'exposicions. Sense abandonar mai la seva passió per l'escriptura, comença a escriure contes infantils i a il·lustrar-los.

El novembre de 2010 Thule li publica el seu primer àlbum il·lustrat, Hi ha res més avorrit que ésser
1354559351 608156 1354559544 noticia normal
una princesa rosa?
, al qual seguiran: Un amor tan grande (Imaginarium, febrer de 2011), Un beso antes de desayunar (Lóguez, abril de 2011), El monument a l'estel i Catálogo de besos (Thule, novembre de 2011), Un día de pasos alegres (Narval, gener de 2012), Azulín, azulado (Thule, març de 2012). ¿Ahora qué va a pasar? (Lóguez Edicions, març de 2012), realitzat en col·laboració amb la seva germana Núria i Abuelas de la A a la Z, un dels seus últims àlbums editat a Lumen.

El 23 d'abril de 2011, dins el marc dels Premis Ciutat de Castelló, va rebre el XII Premi de Literatura Infantil Il·lustrada "Tombatossals", atorgat per l'Ajuntament d'aquesta localitat per la seva obra Algo que aprender.

Hola Raquel. Primer la pintura i després la música, amb quina et quedes?

Em quedo amb les dues, depenent del dia i el moment. Crec que el centre d'ambdues, en el meu cas, és l'escriptura.

Per què vas abandonar els pinzells?

En realitat mai vaig abandonar els pinzells. El que passa és que més que cap altra cosa, volia fer cançons, volia pujar a un escenari a cantar, volia viure de la música, de les lletres. Però durant els anys que vaig estar més apartada dels pinzells, no els vaig abandonar del tot. Crec que mai he passat més de dues setmanes sense comprar materials per dibuixar. Aquestes botigues plenes de tints, acrílics, pinzells, llapis... són una addicció. Vaig fer un màster de disseny, vaig fer cursos de disseny web, de dibuix per reprendre el carbonet. El paper i el llapis sempre van a la bossa. El que passa és que professionalment vivia de les lletres de les cançons i per sort, tenia molta feina.

No obstant això, a la teva biografia, veiem que abandones els pinzells però no l'escriptura. Et trasllades a Madrid i decideixes compondre música. Artistes com Alejandro Sanz, Miguel Ríos o Chayanne canten les teves lletres, com va començar l'aventura?

Amb 19 anys i amb la meva germana Núria (l'altra meitat de la meva aventura musical) vaig anar a Madrid. Volia dedicar-me a escriure cançons i a cantar. Ho vam aconseguir. En menys d'un any estàvem escrivint lletres per a diversos artistes. És una sensació gairebé màgica la d'escoltar les teves paraules cantades. M'agrada moltíssim escriure cançons. Bé, m'agrada molt escriure. Però insisteixo que mai vaig deixar de dibuixar

Què et va portar a escriure i il·lustrar àlbums il·lustrats?

L'escriptura és com el centre de tot el que faig i la maternitat és un punt claríssim d'inflexió en la meva vida i en la meva història com contista. L'escriptura em va portar a la música i després em va portar als contes, i el naixement del meu fill Pablo, a inventar històries per explicar. A il·lustrar em va portar l'admiració per artistes als que vaig descobrir, redescobrint l'àlbum il·lustrat. Recordo una Fira del llibre, a la llunyania, la portada de Princesas olvidadas o desconocidas de Rebecca Dautremer. Vaig quedar hipnotitzada. Això em va portar a una llibreria especialitzada en àlbums il·lustrats. I aquí vaig voler morir. Alucinada. Crec que no em detenia a mirar àlbums des de feia anys, i sí que ho sento, perquè és impressionant la quantitat d'artistes que pots descobrir a una llibreria, les seves prestatgeries són parets de museus.

Quin és el teu procés creatiu?

Mai es repeteix un procés creatiu. Sóc bastant entusiasta. En qualsevol moment tinc una idea i allà vaig. De vegades s'amunteguen i començo a dispersar-me més del degut. Llavors intento ordenar el meu desordre i acabar el que he començat. De vegades les històries creixen i de vegades es desinflen i passen a l'arxiu de "en un altre moment". Mai escric un conte fins que he solucionat el final de la història. Quant a la il·lustració, de vegades començo dibuixant, retallant i altres escanejant textures. Sóc caòtica i una mica més ansiosa del que caldria.

RAQUELBOOLINO ILUSTRACIÓNRecordes algun llibre que marqués la teva infància?

Com conte explicat, narració oral. Cada nit que dormia a casa de la meva àvia, que eren moltes, demanava el mateix conte per dormir, El enano saltarín, mai em cansava de escoltar-lo. La meva mare s'inventava contes increïbles que van poblar la meva infància. Recordo també un àlbum que es deia Ra-ta-tam, m'encantaven les il·lustracions i la història, una petita locomotora que s'escapava i recorria els paisatges més increïbles. Si algú ho recorda m'encantaria trobar-lo.

Més gran, em van encantar Las aventuras de Bombilla de Gunter Herburger, també em va impactar Julia, la chica que tenía sombra de chico, de Christian Bruel / Anne Galland i il·lustrat per Anne Bozellec, que ara ha reeditat El Jinete Azul. Potser, el que més recordo és La bossa groga de Lygia Bojunga Nunes. Una mica més gran, és clar, Momo, Cuando Hitler robó el conejo rosa o La història interminable.

De vegades fas tallers de plàstica, que hem pogut viure en directe a l'Ilustratour, en els quals els nens queden fascinats per les teves idees. Per exemple, per al taller d'Un beso antes de desayunar vas fer que els nens construïssin petons; com sorgeixen aquestes idees?

Doncs no sé molt bé com sorgeixen les idees. Apareixen en qualsevol moment. De vegades cal seure a esperar, però no és el normal. El millor de les idees és que no necessites una oficina, ni silenci, ni pensar. El millor de les idees és que apareixen com si haguessin estat aquí des d'abans i només haguessis de ensopegar-te-les. Situacions: per exemple, el Catálogo de besos: doncs estava fregant plats i pensant en petons antics, petons d'altres moments de la meva vida, i abans d'adonar-me els estava inventariant...

besodesayuno

Autora: Raquel Díaz Reguera // ISBN: 9788496646629

Des de boolino treballem pel foment de la lectura, fins a quin punt creus que és beneficiós llegir des de petit?

Crec que és necessari perquè el món que trobes als llibres no el trobes en cap altre lloc. A la televisió o al cinema, altres han fet la feina que et correspon a tu com a lector. Quan llegeixes, una gran part de la creativitat que acompanya i vesteix una història la poses tu. No hi ha millor format per tenir un univers propi. Per descomptat, tampoc hi ha millor format per adquirir coneixements. Et sents sol: llegeix un llibre. T'avorreixes: llegeix un llibre. Hores d'espera a l'aeroport: portes el teu llibre? És que sempre tenim els llibres per fer-nos feliços.

PA23-1A boolino estem convençuts que hem d'aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, perquè es diverteixin i, a més, quan siguin adolescents i adults segueixin fent-ho i hagin desenvolupat més les seves capacitats cognitives. Què els recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?

Que llegeixin. Que apaguin la tele. Que controlin l'horari dels vídeo jocs. Que expliquin contes, que els escriguin, que els dibuixin. Que inventin personatges i històries. Que visitin els millors temples del món "les llibreries". Que omplin les seves prestatgeries de llibres, que coleccionin escriptors en comptes de futbolistes. Que escoltin música mentre llegeixen.

Has realitzat cursos de disseny gràfic i il·lustració digital; el món de les noves tecnologies està afectant als llibres de paper? Creus que és possible compaginar els dos tipus de lectura? O, per contra, creus que el llibre electrònic traurà del mercat el de paper.

Doncs no tinc gaire idea. El format digital ha acabat amb els CD de música. Els llibres de paper, de literatura per a adults, suposo que acabaran desapareixent. No obstant això crec que l'àlbum il·lustrat, i més de tapa dura, sempre tindrà el seu lloc. Un nen de 6 anys s'asseu al sofà, col·loca al seu costat els seus cinc àlbums favorits i posa un d'ells sobre els seus genolls, per anar desplegant les seves pàgines, grans, i anar descobrint el món que tanquen els dibuixos.

Els contes digitals són una altra cosa, amb la seva interactivitat, la seva pantalla tàctil que fa que passin coses en viu i en directe que maneja el nen. Està molt bé però crec que no és un substitut de l'àlbum, sinó alguna cosa intermèdia entre el conte i el vídeo joc. Complementari però no substitutiu. Espero.

I per acabar, i abusant de l'oportunitat brindada, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar en els nostres petits l'amor per la lectura.

Recomano, d'àlbums (la llista seria interminable):

Orejas de mariposa de Luisa Aguilar i André Neves

Kiwi, Susanna Isern i Rebeca Luciani

¿Dónde está Babia?, Eva Manzano i Carolina Díaz Collado

Mariluna, Ana Tortosa i Nicoletta Tomás

Te regalo un cuento, Jorge Gonzalvo i Cecilia Varela

(Podria posar cent)

Poesia:

Ciudad Laberinto de Pedro Mañas

Los espejos de Anaclara de Mercedes Calvo

Per una mica més grans:

Rinoceronte, ¿qué rinoceronte?, Pablo Albo i Ana Serrano

Maravall, Pablo Albo i Jesús Aguado.

I un indispensable per a mi, Ojo de nube de Ricardo Gómez.

Moltíssimes gràcies pel teu temps i atenció, des de boolino t'oferim un espai per compartir inquietuds i coneixements amb els nostres seguidors quan vulguis.

Links d'interès:

https://www.facebook.com/raquel.d.reguera
http://raqueldr.blogspot.com.es/

RHM 5-1 230 x 50 patrocinio blog Salamandra 5-3 230 X 50 0213  



También te puede interesar:

Palabras clave de este post: boolino, entrevista, raquel díaz reguera, literatura infantil, contes infantils, il.lustració infantil

Comentar post