Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

Diari d'una professora: Sant Nicolau

Educación  · 

Diari d'una professora: Sant Nicolau

Per Flor de Mayo:

"Bonk Bonk"... Vaig sentir cridar a la porta. Vaig baixar corrent les escales, vaig obrir... ja no hi havia ningú... la boira vespertina envoltava una possible mirada al lluny del carrer. Aquells eren els dies en què, a cada casa, en acabar el dia i anar a dormir, les sabates eren les protagonistes... Les sabates ben presentades a l'espera de rebre un possible... regal, regalet, atenció, sorpresa. Podien ser tantes coses... Entre totes hi havia una especialment coneguda, les lletres de xocolata. Es regalava la primera lletra del nom.

Al migdia d'aquell dia, ja havia arribat Sinterklaas (Sant Nicolau), amb el vaixell i amb els seus patges. I amb la benvinguda de tots els nens, ell i els Piet, com anomenaven als patges, els donaven la vènia als nens perquè, cada nit, posessin les sabates a l'espera d'un regalet, cada nit fins el gran dia, el 5 de desembre, el qual rebrien una trucada a la porta i un sac amb els regals escollits. Aquest any amb la crisi i les retallades, potser una mica més petits o alguns regalets menys.

I, és clar, jo també deixava les meves sabates, al costat del got d'aigua i de la pastanaga per al cavall de Sant Nicolau.

Avui eren les botes que sempre m'havien acompanyat. Aquelles botes per les que vaig pagar un dineral... però mai em va saber greu ja que em van tractar molt bé... amb elles vaig poder caminar les meves aventures a l'hivern. Abans de la neu, clar. Aquelles botes que envoltaven els meus peus com un guant. Aquelles botes en què em sentia com "el gat amb botes"... I en què vaig rebre el meu regalet, la meva primera lletra de xocolata.

Aquell matí les meves sabates em van portar a una pastisseria, on vaig poder contemplar les lletres de xocolata de l'alfabet, ¡quina meravella! Vaig imaginar com podríem jugar amb les lletres, creant paraules, els versos amb les rimes...

Aquí, a la tradició de Sant Nicolau, les lletres de xocolata, ja d'una mida d'uns 20 cm. o també petites, es solen rebre com un dels símbols tradicionals. A mi, em va agradar rebre la meva primera lletra de xocolata, la inicial del meu nom. A les escoles els nens reben, a més, la S del Sint quan els Piet van a visitar el dia 5 de desembre.

Es creu que les primeres sabates es van posar a l'Església de Sant Nicolau d'Utrecht al segle XV, on la població més rica oferia algun present a les sabates, que després es repartia entre la població menys afortunada.

Avui volia preparar una classe on les joguines fossin les protagonistes. Mentre les idees afloraven i jo les posava en ordre... els meus peus a les meves botes traspuaven felicitat.

Sí, la classe seria molt amena amb el tema de la història de les joguines, parlar de les joguines que ens agraden, de les que ens agradarien, de les que ja ens van agradar, del que sabem d'elles... Parlar de les botigues de joguines,  on ens agrada passejar els nens que somien amb poder, alguna vegada, jugar amb algunes de les joguines dels prestatges plens... Les caixes amb les joguines són com una caixa de sorpreses als ulls dels nens. A ells, no els fa falta molt, i per a nosaltres, els adults, només cal passejar alguna vegada per una botiga de joguines i poder mirar els ulls i les caretes dels nens que hi passegen i somien.

Avui, estaríem en la classe, amb el tema escollit, la història de les joguines i responent a la pregunta: quina creieu que va ser la primera joguina en aquells moments de la història?, com creieu que era?, com jugarien aleshores?

Podríem imaginar una pregunta que ens portés a l'inici del joc. Joc de llatí iocus, acció de jugar: "qualsevol classe d'exercici que serveix per divertir-se."

Com va ser que es va començar a jugar?

L'acte de jugar, del llatí iocari: "moure's o fer coses amb l'única finalitat de diversió". O ludere, lúdic. Es jugava, per aquell temps, amb més plaer?

I a més, ens ajudarien tots els fullets de propaganda que anuncien les joguines durant aquestes dates. I encara, preguntant-nos, com és ara l'acte de jugar? Amb la tecnologia digital, ha canviat la manera de jugar?

Cada nen podria parlar, a més, de la seva joguina favorita.

Per als nens, una joguina és de vegades un company, és un amic, és una part de si mateix. Encara que alguns altres ho són també per compartir amb els altres, clar que jugar és ja per si compartir.

La meva sabata espera impacient l'arribada de la sorpresa, o del regalet que em portarà Sant Nicolau el gran dia. Així en aquest país nòrdic, Holanda, s'espera també ansiosament el gran dia 5 de desembre a la tarda, per rebre a Sant Nicolau i els regals. I així poder, en família, compartir les il·lusions i l'alegria de l'esperat dia... també amb la lectura, a més de amb els poemes creats per a ell i amb les cançons tradicionals de Sant Nicolau.

Sant Nicolau es deia també Bisbe de Mira, lloc on va ser enterrat al segle IV a la -part oriental de l'Imperi Romà (ara Turquia). Però la veu popular diu que,

Sinterklaas, Sant Nicolau, ve d'Espanya i que després torna a Espanya.

La meva sabata espera. Com cada nit. Espera fins el gran dia del 5 de desembre per rebre la màgia de la sorpresa d'un regal, i després poder enviar els millors desitjos i somnis per a tots els nens... amb l'arribada dels Reis Mags al gener.

Que les il·lusions i la màgia dels somnis ens acompanyin!

Desembre 2012

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: diari d'una professora, san nicolu, pare noel, nadal, joguines, reis mags, hivern

Comentar post