Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

Fills de Bauman

Educación  · 

Fills de Bauman

Por Héctor Mellinas

Històricament, el plaer del pensament ha estat reservat per a uns pocs escollits que traçaven les línies de comportament que la societat havia de seguir. Per sort, cada cop més, sorgeixen iniciatives que tracten d'esborrar el monopoli de la filosofia social. Arcàdia vol que els més petits pensin i, gràcies a aquesta col·lecció, ho aconsegueix.

roser“La forma és un element crucial del contingut filosòfic de l’obra. De vegades (com en el cas de Medea) el contingut de la forma és tan poderós que posa en qüestió l’ensenyament, segons sembla, més senzill que conté”. [Recordem que Medea és la mare-amant que simbolitza la passió desenfrenada, el desig extrem que, incontrolat, resulta ser perillós i terrorífic].

Martha Nussbaum és una de les autoritats a les quals Geroge Steiner recorre per a encapçalar La poesia del pensament, un assaig que reflexiona sobre la dualitat sempre existent entre llenguatge i saber. Qui se’n serveix de qui? Steiner acaba per sentenciar una de les afirmacions més encertades sobre la relació biunívoca entre llengua i pensament pel que té de sorprenentment reveladora: “l’objectiu de la poesia és reinventar el llenguatge, fer-lo nou. La filosofia s’esforça a fer que el llenguatge sigui rigorosament transparent, el vol depurar de tota ambigüitat i confusió”, de manera que la complexitat no està en el pensament sinó en la forma com aquest s’expressa.

Arcàdia és la responsable de publicacions en català com la d’Steiner, una empresa que potencia la cultura pel saber, el coneixement dels models de pensament que regeixen la nostra societat; una editorial que quan es tracta de divulgar la filosofia en la seva vessant més didàctica la defineix com “l’experiència individual [amb ressons col·lectius] de la manera d’estar al món”.

Un altre dels seus estendards és el polonès Zygmunt Bauman, un dels pensadors més influents en la contemporaneïtat que reflexiona sobre l’opressió dels benestants envers la societat més comuna. És de remarcar la glossa que fa de Margaret Thatcher i la “normalització” de la impossibilitat de canviar cap designi del destí (ja sigui l’alçada o la predestinació al coneixement).

Una de les grans tesis de Bauman és que la societat del nostre segle “no afavoreix la coexistència pacífica i encara menys la solidaritat humana”; la compassió té per al polonès un component optimista innovador per a una societat que ha associat aquest sentiment amb menyspreu i la rebaixa de l’individu: “Compartir els sentiments, ja sigui quan oferim la nostra compassió o quan en som receptor, vol dir que els altres ens necessiten tant com nosaltres a ells”.

Difondre aquesta manera de pensar reveladora i optimista és una tasca educadora d’un abast considerable i Arcàdia ha decidit que els més petits també poden començar a entrar en el món de la filosofia d’una manera entretinguda (per no dir camuflada); per això han creat La meva Arcàdia, una col·lecció per a estimular el sentit crític dels nens amb contes infantils il·lustrats que transmetin els valors de les principals actituds d’enfrontar-se al món avui. Així doncs, la compassió de Bauman la trobem en un deliciós conte de Josep M. Fonalleras sobre la importància de l’amistat intitulat L'illa més ràpida del món.

La col·lecció combina pensament (recordem que aquest mot segons Steiner duu implícit el llenguatge) i il·lustració, de manera que el petit lector té accés directe al missatge proposat per la editorial per a encarar el futur; un molt bon plantejament per a culturitzar aquells qui seran els encarregats de dirigir-nos ben aviat.

Cada un dels llibres il·lustrats és un conte que permet de transcendir la lectura per a reflexionar sobre una visió de la societat contemporània. De manera que, per a mostrar la importància de l’altre, del respecte per la resta, en la comunitat, Jaume Cela i Juli Palou escriuen El mirall, un conte il·lustrat per la sempre excel·lent Cristina Losantos que ens ensenya com veure el món a partir d’un espill sense, però, centrar-nos en mirar-nos nosaltres.

Altres títols de la col·lecció tracten sobre la capacitat de perdonar i donar noves oportunitats (Les mans de la Blanca) o bé sobre saber aturar i prevenir la pressió i l’estrès, és a dir, tenir domini sobre la tensió que hom pot ser capaç de suportar (L'últim violí); tots ells conceptes que defineixen l’univers actual.

bassas

La meva Arcàdia és, doncs, una col·lecció que ens ajuda, ja des de petits, a organitzar la nostra percepció del món que ens envolta i, sobretot, ens ofereix eines per a aprendre a pensar bé tot establint un diàleg (la forma per excel·lència d’expressió i gènesi del pensament, segons Gregorio Luri) intern i extern, ple de silencis comunicatius (com Flavia Company ens recorda a Una gàbia, un tresor i unes sabatilles vermelles), que ens permeti de conèixer-nos i de reconèixer-nos en els altres.

(Fotografies: David Ruano. Actrius: Roser Camí i Àngels Bassas a Mama Medea, producció del Teatre Romea)

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: filosofia, pensament, literatura, crèixer

Comentar post