Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

Roger Olmos presenta l'exposició "Y lustrar"

Noticias  · 

Roger Olmos presenta l'exposició "Y lustrar"


Roger Olmos va néixer el 1975. Va començar la seva carrera fent d'aprenent d'il·lustrador científic en una clínica de Barcelona. En acabar els seus estudis, es va especialitzar en il·lustració infantil. Dins el món de la il·lustració, ha treballat en diversos camps: en literatura, premsa, publicitat i televisió. Ha publicat més de 40 títols, els quals han estat traduïts a l'anglès, italià, francès, portuguès, romanès, coreà i àrab. Després de guanyar 3 White Raven Awards i haver estat seleccionat durant tres anys consecutius a la Fira del llibre infantil de Bolonya, Roger Olmos va guanyar el premi Llibreter el 2007 i el premi Lazarillo el 2008.

Roger, com et defineixes professionalment? I com a persona?

Com a professional algú seriós i proper, meticulós i bastant versàtil a nivell de diferents estils, i el més important, puntual. Com a persona ... molt sentit del humor, algú que dóna diverses lectures de tot el que veu, sóc extravertit i el més important, puntual.

A qui li deus el teu amor per les il·lustracions i els llibres?

Suposo que al meu pare. M'encantava colar-me en el seu estudi i mirar tots els llibres d'il·lustració que tenia a la seva biblioteca, eren els 80, i per res eren il·lustracions per la meva edat. Però em transmetien molt, i això és el que m'agrada fer, transmetre sensacions. Els llibres et donen la capacitat d'imaginar, de posar cares i roba i decorats al que vas llegint. M'encanta que m'expliquin alguna cosa i si té un punt de fantasia millor.

Quins van ser els teus primers passos com a lector? Quines lectures van ser més decisives a la teva infància?

Pèssims, odiava les lectures que em feien llegir a l'escola, eren avorrides i “tostones”, per l'edat que teníem clar! Com a un xaval petit li fan llegir L'arbre de la ciència? Almenys per mi va ser una llauna, odiava llegir llavors, fins que vaig poder escollir els meus propis llibres. Em va encantar llegir El senyor dels anells, El hobbit crec que va ser dels meus primers llibres, pff... no recordo bé, però la fantasia m'encantava, coses que no tinguessin res a veure amb el nostre dia a dia...

I quins van ser els teus primers passos com a il·lustrador? Com decideixes o t'adones que vols posar imatge a textos?

Vaig començar en un hospital, com a aprenent d'il·lustrador científic. Il·lustrant per als metges en fullets i articles de revistes de medicina de traumatologia i cirurgia estètica. Més tard ingrés a l'escola Llotja Avinyó, i aquí descobreixo la il·lustració infantil, puc donar curs a la imaginació i fer el que em plagui, sense estar subjecte a anatomies ni coses així. Encara que el treball d'hospital em va anar molt bé per aprendre a fer textures i sobretot per dotar d'una estructura interna als meus personatges. El fet de poder il·lustrar la teva pròpia interpretació d'un text és genial, poder mostrar al públic no només el que s'explica, sinó també el que et provoca i el com et sents en aquest moment. 


El següent pas lògic, hauria de ser aconseguir un projecte que et permeti arribar a un editor. Va ser una tasca fàcil o una aventura?

Doncs va ser gràcies a Bolonya que vaig aconseguir publicar el meu primer àlbum. Vaig ser seleccionat en el 99 a la fira del llibre infantil de Bolonya: voleiant per la fira qual mosca collonera vaig anar a caure en mans dels de Kalandraka, els va agradar molt la meva feina, i uns mesos després, vaig publicar el meu primer àlbum Oncle Llop, ho vaig fer a Edimburg, en aquell moment estava vivint allà. A partir d'aquí a poc a poc em van anar cridant editorials. La veritat és que no ho he hagut de lluitar molt a nivell de trucar portes, jo tenia una altra feina per anar tirant, anava combinant la instal·lació d'aire condicionat amb algun àlbum que m'anava sortint, fins que un dia em vaig cansar de tant trepant i pols amb el Justo Molinero de fons que portaven els altres "pencaires" en les seves ràdios. Em vaig tirar a la piscina i vaig decidir treballar només en el que realment m'agradava.

Com és el teu procés creatiu? Què és primer, el text o la il·lustració? Sempre?

Sempre és primer el text, m'envien la història, de vegades ja separada per pàgines i altres ho faig jo, me la llegeixo i la rellegeixo mentre faig petits apunts. Busco informació segons l'època ambientada o personatges, animals, etc ... Faig les meves pròpies interpretacions i després me’n vaig a un cafè, em demano un te d'aquests amb molt desplegament sobre la taula i em poso a fer esbossos pàgina per pàgina. Aquesta part sempre fora de l'estudi, quan ja tinc tot, em poso amb els originals, els quals moltes vegades canvien l'esbós original. Acostumo a trigar de dos a quatre dies per pàgina, depèn de la complexitat d'aquestes.

Com aconsegueixes crear les imatges per a un text, crear nous personatges, noves històries? Què necessites per poder plasmar en un text aquestes idees?

Doncs un cervell amb un bon imaginari, al qual cal anar nodrint constantment, amb llibres, pel·lícules, escenes de carrer, paisatges, postes de sol .... cal entrenar, si no es perd matèria!

Com s'adapta un il·lustrador a diferents autors? Qui assumeix quina part en el procés de creació d'un nou projecte?

D'autors n'hi ha de tots els colors, mai he tingut problemes amb cap, de fet gairebé sempre és la pròpia editorial que t'exigeix la teva pròpia interpretació, al marge del que pensi l'autor, encara que jo no m'oblido d’ell, no deixa de ser la seva història, i cal respectar-la. No dic que sigui l'autor el que t’hagi de dir el que has de fer (que això ha passat i he hagut de parar-los els peus) però no se'ns pot anar el cap fent alguna cosa completament diferent al que explica la història, si una escena passa enmig de la ciutat, no il·lustrem la tundra mongola!

L'autor fa la història, ell solet, i l'il·lustrador li posa cara i ulls, encara que a mi m'agrada parlar amb tots, autor i editor, és important una bona comunicació. El llibre de Petons que van ser i no van ser per exemple va ser un triangle constant. 


A boolino estem convençuts que hem d'aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, perquè es diverteixin i, a més, quan siguin adolescents i adults segueixin fent-ho, i hagin desenvolupat més les seves capacitats cognitives. Què els recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?

Doncs abans de res que els escoltin, que sàpiguen què és el que els agrada, que els llegeixin contes, que els portin a llibreries i els deixin investigar entre tots els llibres que hi hagi, i que siguin ells els que escullin, encara que no sigui adequat al nostre entendre, l'important és que s'interessin per alguna cosa.

I què els diries als pares que no estan preocupats per si els seus fills llegeixen o no, i estan més tranquils mentre els deixen veure la televisió, o jugant amb les consoles?

Doncs que el més segur és que als seus fills se'ls assequi el cervell, i que s'acostumin a que tot els vingui mastegat, Perden el sentit de l'espontaneïtat i potser tinguin més dificultats a l'hora d'imaginar. Veure la tele, jugar a les consoles, està bé, però sempre sent conscient de què és el que estem veient, saber ser crític sense deixar-nos rentar el cervell 


Creus que despertar la consciència crítica i divertir és conciliable quan parlem de literatura infantil i juvenil?

Per descomptat, ensenyar a ser crítica a la gent pot ser divertit, donar els ingredients justos perquè pensin és més interessant que donar-ho tot mastegat.


En un món en què la tecnologia està avançant a una velocitat de vertigen, com t'imagines el món del llibre en uns anys? I el del llibre infantil per pre lectors i primers lectors?

No ho sé, potser puguem caure en una mena d'hipnosi induïda per nanotecnologia en el paper que faci veure'ns immersos en la pell del protagonista en una realitat virtual... Ves a saber! encara que el més segur és que per molt que canviï el continent, el contingut continuarà sent el mateix.

De cara als més petits, seguiran sent estimulats per formes i colors, en format d'animació i interactius. Cal adaptar-se a les noves tecnologies. 


I per acabar, i abusant de l'oportunitat brindada, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar en els nostres petits l'amor per la lectura, i que ens dediquis alguna il·lustració per boolino.

Indubtablement, dels que més m'agraden tant a nivell d'història com a nivell d'il·lustració, La cosa perduda, escrit i il·lustrat per Shaun Tan

Moltíssimes gràcies pel teu temps i atenció, i des boolino t'oferim un espai per compartir inquietuds i coneixements amb els nostres seguidors quan vulguis.

Exposició:

Roger Olmos: Y lustrar
Sala Madformacs
Muntaner, 111
Barcelona 

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: roger olmos, madformacs, barcelona, exposición, y lustrar, entrevista, boolino, fomento lectura infantil, cuentos infantiles, ilustración,

Comentar post

Albert

Que bueno es el post