Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

Avui té la paraula Aitana Carrasco

Queremos saber...  · 

Avui té la paraula Aitana Carrasco

Fa uns dies vam preguntar l’Aitana Carrasco pel seu treball, les seves tècniques i procediments per il·lustrar o escriure un àlbum o un conte, i com és tan generosa, ens va descobrir el seu procés creatiu en 7 fantàstics passos.

La il·lustradora valenciana ens explica el llarg viatge que fa la il·lustració o la idea des que sorgeix en la seva ment, passa a través del llapis materialitzant-se en el paper, passa per l'ordinador, la impremta, i torna a les seves mans ja convertida en llibre.

Avui té la paraula l'Aitana Carrasco.

Normalment, quan invento un llibre, la cosa va així:

sospitosos1 - Tinc un text propi o aliè. Si és propi, el baso en la meva pròpia experiència: en les meves pròpies inquietuds, curiositats i interessos, i gairebé sempre és, d'una manera o altra, autobiogràfic. Si és aliè, ve donat per encàrrec per una editorial o un escriptor que m'ho ha enviat (uns m'agraden més que altres i no acostumo a il·lustrar textos que no m'agradin encara que sigui una mica, encara que de vegades passa que una ha de pagar el lloguer i les factures i tot no es pot tenir).

El llegeixo, el rellegeixo, en veu alta i en veu baixa. Moltes vegades. I vaig subratllant paraules i apuntant idees en els marges.

Una sola vegada m'ha passat que el procés ha estat al revés: en el cas de El poso del café on vaig partir de 40 collages als quals, posteriorment, vaig donar forma de llibre i vaig posar un text.

Invento els personatges: m'imagino com són, em pregunto per què són així i no d'una altra manera, decideixo què els agrada i què no, què porten a les butxaques, i estableixo, així mateix, les relacions entre ells.

2 - Invento històries paral·leles o subtrames que van a passar en el transcurs del llibre. Treballo gairebé sempre en àlbums il·lustrats, on la il·lustració ha de ser tan imprescindible com el text: dues línies narratives paral·leles que no diuen tot el temps exactament el mateix. Perquè això passi, afegeixo personatges extra als que els passen coses al llarg de les pàgines, invento històries d'amor que no existeixen en el text, o retrato situacions que amplien la informació que aquest ens proporciona.

Per això pesco del meu subconscient aquelles coses que aquest ha guardat sense el meu permís, a saber: nius de vespes, joguines, ferreteries, botigues de vell, fotos antigues, quadres o pel·lícules favorites, fragments de llibres, records d'infància, anècdotes pròpies i alienes, i un llarg etcètera. Totes aquestes coses formen part del meu món, aquest "món a part" o "món propi" o "vida interior", com en diuen, que tots tenim o hauríem de tenir com un refugi. Les meves il·lustracions sempre fan referència, d'una o d’altra manera, a aquest món, que és el meu món, el que conec, i que està ple d'atmosferes i iconografies pròpies que el fan recognoscible i diferenciable.Conill2 baixa

3 - Esbosso totes les pàgines del llibre. De vegades una sola vegada, i de vegades moltíssimes, depenent del que m'agradi un text, de la connexió amb ell, del moment en què jo visqui, de l'estació de l'any, etc.

4 - Procedeixo a realitzar els arts finals. Per això faig servir tècniques mixtes on conviuen acrílics, aquarel·les, llapis, transferències, vernissos i edició digital (algunes vegades tot alhora). Es tracta d'un estil poc realista, rígid, de contorns definits, molt colorista, de composicions bigarrades, gairebé excessives, i amb cert aire decimonònic i oníric, on es poden endevinar influències que van des del muralisme mexicà fins als collages dadaistes.

5 - Faig la portada i contraportada (que sempre deixo per al final).

6 - Lliuro el llibre perquè es vagi a impremta, generalment amb certa aversió (de vegades fins i tot odi) cap a ell, perquè ja no sé si m'agrada o no a causa d'haver passat mesos veient-lo cada dia i per culpa de no tenir temps per allunyar-me i mirar-lo amb més perspectiva i distància.

7 - Em retrobo amb el llibre, mesos després, quan ja ha sortit d'impremta i arriba per correu, i (ara sí: amb distància) faig balanç de fallades i encerts i acabo per fer les paus amb ell.

Imatges preses de http://aitaneta.blogspot.com.es/



registrate banner post cat

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: aitana carrasco, il.lustració infantil, literatura infantil, el poso del café, llibres infantiles, procés creatiu

Comentar post