Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

Entrevista a Gemma Lluch

Jóvenes lectores  · 

Entrevista a Gemma Lluch


(Entrevista en valencià)

Gemma Lluch és professora de la Universitat de València, Departament de Filologia Catalana. Doctora en Filologia i Premi Extraordinari de Doctorat.

En l'actualitat dirigeix la investigació “Disseny, acompanyament i avaluació d'experiències de promoció de la lectura des de la web 2.0” amb el Grup SM que treballa sobre els espais de comunicació i les converses virtuals sobre la lectura que construeixen els adolescents entre ells, amb els autors i amb les editorials; també, sobre la construcció de perfils a la 2.0.

Ha coordinat, entre d’altres, el projecte d'investigació: “Análisis del funcionamiento de los comités de evaluación de libros y de los criterios de selección de libros de la Fundación para el Fomento de la Lectura” Fundalectura.
 
El projecte dirigit per Jesús Martín-Barbero: “Lecto-escrituras y desarrollo en la sociedad de la información”, de CERLALC-AECID (2007-2010).

I ha dirigit el projecte: “Llibre i lectura infantil i juvenil en el context valencià: 1930 – 1983”. Conselleria d'Empresa, Universitats i Ciència. Generalitat Valenciana (2006-2008).


Docència en postgrau

Màster Oficial en Assessorament Língüístic i Cultura Literària
Diploma en Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves
Máster Oficial en Lectura y Comprensión de textos
Máster de Promoción de la Lectura y Literatura Infantil

Publicacions: http://www.uv.es/lluchg/cat/BioPers.wiki

Gemma, com et defineixes professionalment? I com a lectora?

Fonamentalment, com a investigadora. Exactament, com a analista del discurs. Recordes els robots de Terminator, Robocop, etc., que quan miren la realitat veuen una abstracció d’ella, com una mena de radiografia de dades? Doncs, així mire... ;) Analitzar les dades que mire és una passió i alhora una necessitat.
Veieu l’entrevista que vaig  fer per a El Tiramilla.

També com a docent. Els estudiants del grau de Filologia Catalana o del Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària  Màster Oficial en Assessorament Língüístic i Cultura Literària fan que la meua vida profesional estiga viva, a més, m’agrada molt el diàleg i la discussió amb ells.

Com a lectora, no diria que sóc una lectora de literatura. Més aviat, d’assaig i de teoria. 

I ho sóc perquè el discurs escrit m’ofereix interpretacions i anàlisis de la realitat molt estimulants, des de perspectives i moments històrics diferents.

També entre els meues lectures estan els relats comercials per a adolescents perquè els analitze. Em diverteix moltíssim analitzar com evolucionen... Des del 2000 que em dedique a llegir i analitzar aquells que són més venuts i és sorprenent com han canviat en només 12 anys. Harry Potter té moltes responsabilitats en aquests canvis.

Havent fet bona part de la teva vida envoltada de llibres, a qui li deus el teu amor per les històries i pels llibres?

A la meua timidesa d’adolescent i a una llarga hepatitis quan tenia 15 anys.

Quins van ser els teus primers passos com a lectora? Quines lectures van ser més decisives a la teva infància?

Tinc pocs records en aquest aspecte i malauradament no practique la nostàlgia, per tant, si vols que et diga la veritat, no ho sé. Quan em fan aquesta pregunta mai no sé què respondre.

Com comences la teva relació amb el món de la lectura i en la seva investigació?

Per un dubte: com era possible que les rondalles d’Enric Valor, les d’Amades, les d’Alcover, junt a les adaptades per Perrault, Grimm o les recollides per Afanassiev han entretingut a generacions i generacions de persones arreu d’Europa? Quines característiques tenen que fan possible aquesta increïble comunicació?

La resposta la vaig intentar construir en la tesina dirigida per Antoni Tordera de la UV amb una anàlisi comparativa de les rondalles meravelloses d’Enric Valor amb les dels principals corpus de l’àmbit català i la resta d’Europa.

Però, ràpidament, les respostes generaren una altra pregunta: com un autor adult pot comunicar-se amb un lector petit quan han construït una competència vital i cultural diferent. La resposta va ser la tesi doctoral dirigida per Vicent Salvador. Una anàlisi de la proposta de lector model dels relats per a infants i joves en català.

Després, un contracte d’investigació amb Cerlalc em va donar l’oportunit de treballar quatre anys colze amb colze amb Jesús Martín Barbero en el projecte d’investigació sobre lectura pública: “Proyecto: Lectura, escritura y desarrollo en la sociedad de la información”. Analitzàrem pràctiques de promoció de la lectura pública en museus, municipis,  espais virtuals, etc. Justament, una de les pràctiques que vaig analitzar va ser Municipi Lector.

Ara la pregunta és una altra: quins discursos construeixen els adolescents en la 2.0 sobre la lectura i fora de l’àmbit escolar. Aquest és el treball que centra el nostre interès ara: analitzem les converses que generen els adolescents perquè la xarxa s’ha transformat en una plaça pública on també es parla de lectura. I a més es parla molt. Hem analitzat diferents espais, els hem entrevistat i...

Quan i per què comences a difondre la teva passió per la lectura?

Crec que la lectura crítica ens ajuda a viure millor, a interpretar la realitat, a llegir la premsa, a llegir els papers del banc quan et volen fer passar una “preferent” per una inversió segura, a conèixer els amics, coneguts i saludats, a saber estar en soledat, a trobar paradisos artificials quan necessites fugir de la lectura de la realitat...

Sóc passional i quan estic convençuda dels beneficis d’alguna cosa m’agrada convèncer els amics, els col·legues o els estudiants per compartir-la.

I la lectura més enllà del plaer, et pot transmetre tranquil·litat i benestar i sobretot t’ajuda a construir coneixement i a entendre la realitat que ens envolta.

La tasca que es fa des de les universitats està prou reconeguda per la societat?

La universitat pública fa un paper a llarg termini. Investigar és una tasca molt lenta si ho vols fer bé i no fas el tallar i pegar, no uses la memòria sinó la confirmació, etc. Cal temps i un treball tenaç i continuat. Igualment, la docència és lenta si veritablement vols construir coneixement real i no expedir títols i acontentar el client.
Tot aquest treball és difícil. El discurs fàcil, que afalaga les orelles de la gent, que facilita la compra de diplomes, que reparteix els aprovats de manera ràpida perquè cal sortir a caçar els propers clients no ens el podem permetre. Tot i que és una temptació cada vegada més forta.

Llegia fa poc el llibre Adéu a la Universitat. L'eclipsi de les humanitats de Jordi Llovet. Una proposta de discussió ben interessant que mostra una part de la complexitat del treball universitari i del paper d’aquestes en el món actual.

Per tant, està reconeguda per la societat? No ho sé. Moltes de les persones que cursen el nostre Màster Oficial en Assessorament Língüístic i Cultura Literària són persones que ja treballen i volen una actualització de continguts o una iniciació a la investigació per realitzar la seua tesi doctoral i sí que veiem que es sorprenen de tot el que hi ha a dins de la universitat.
És difícil contestar la pregunta. Des del punt de vista del meu treball al departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, puc afirmar que som docents i investigadors que intentem fer el nostre treball al 100 per cent, és a dir, formar els millors graduats possibles en Filologia Catalana, aconseguir que les tesis doctorals que dirigim aporten coneixement a la societat, etc. Una altra cosa és si ho publicitem bé, però és difícil trobar temps per a tot. No som venedors de fum i qui entra a l’edifici de la Facultat de Filologia ho veu.

Una de les teues properes publicacions té a veure amb plans lectors a centres educatius. Solament han d’intervenir els professors en aquests treball o s’anima a participar a altres institucions, així com a les famílies? Suposem que l’èxit està en el treball en conjunt, no?

És fonamental el treball i la participació de tots. Al llibre parle de tres tipus de mediadors:

Per tant, la importància del mediador familiar és ben clara.

Llegir introducció.

A boolino estem convençuts que hem d'aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, perquè es diverteixin i, a més, quan siguin adolescents i adults segueixin fent-ho, i hagin desenvolupat més les seves capacitats cognitives. Què els recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?

Llegir, parlar de llibres, contar història que apareixen a la lectura. Llegir cada dia la premsa...
Però us recomane els 10 consells que vaig publicar a leer.es.

Què els diries als pares que no estan preocupats per si els seus fills llegeixen o no, i estan més tranquils mentre els deixen veure la televisió, o jugant amb les consoles?

Quan arriben a l’adolescència i es queixen de la incomunicació, de l’addicció del fill a la pantalla, etc. els diria que el present s’ha construït des del passat.

No. Diria que tots sabem que l’educació és una pluja fina i que tot el que fem importa.

Quan un adult es diu, o li diu al petit, ja llegirem demà o ja ho farem demà, els diria que el demà mai no arriba o que el demà comença ara.

Llegir és alguna cosa que més que tenir un llibre entre les mans. És llegir la premsa i comentar-la, és explicar la por que té la gent i per què, és buscar a les hemeroteques com era el passat i com és el present, és llegir en la memòria familiar les històries dels veïns, del poble, de la comunitat...

És parlar sobre els bancs o sobre les crisis, és consultar un atlas i llegir una enciclopèdia sobre com es viu en altres llocs...

És elegir les crítiques de la pel·lícula que volem veure per saber que invertim el temps, els diners i l’oci familiar en relats audiovisuals que ens poden agradar.

És saber sobre les nostres vides.

En un món en què la tecnologia està avançant a una velocitat de vertigen, com t'imagines el món del llibre en uns anys? I el del llibre infantil per pre-lectors i primers lectors?

Fa temps que parle de lectura més que de llibres. La lectura transita entre diferents formats i més que els formats m’interessen els continguts.

L’iPad és genial per a totes les edats i la quantitat d’apps de lectura de tot tipus per als més petits ens mostra un futur que pot ser molt ric.

El problema no el trobe en els formats,  el trobe, per una part, en els robatoris de drets d’autor, de les persones que roben llibres (o lectures) i els consumeixen sense pagar i, per una altra, en la idea que la cultura és gratis i tot el que té a veure amb la lectura també.

Si no pagues els autors de continguts, quins continguts tindrem? Òbviament, els fets per aficionats, per funcionaris o per les grans empreses que els utilitzen com a anuncis de la seua mercaderia, com fa Disney des de fa anys amb els seus relats audiovisuals... Això sí que em preocupa i em produeix vertigen.

I per acabar, i abusant de l'oportunitat brindada, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar en els nostres petits l'amor per la lectura.

No m’agrada recomanar llibres concrets perquè és molt personal. Tot i que sí que recomanaria llibres per llegir en veu alta i compartir, per exemple, qualsevol antologia de contes tradicionals per recordar les formes de contar clàssiques.

Moltíssimes gràcies pel teu temps i atenció, i des boolino t'oferim un espai per compartir inquietuds i coneixements amb els nostres seguidors quan vulguis.

Podeu seguir a la Gemma a:

Twitter http://twitter.com/GemmaLluch
Facebook http://facebook.com/gemma.lluch
GooglePlus https://plus.google.com/117623602643672520196/posts
Web universitat http://www.uv.es/lluchg/

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: boolino, entrevista, gemma lluch, fomento lectura infantil, cuentos infantiles,

Comentar post