Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

boolino entrevista a Gina Clotet

Jóvenes lectores  · 

boolino entrevista a Gina Clotet

"Llegir en veu alta, entonant i deixant-se sorprendre pel text és un plaer immens [...] és el millor regal que els pots fer."

Ella mateixa ens explica: "M’agrada llegir i també que m’expliquin històries. Explicar contes per a mi és una necessitat. La necessitat de crear, d’expressar, de comunicar, de commoure, de transmetre valors. Ho faig per convicció, perquè crec que qui ha escoltat una bona historia i s’ha commogut tindrà dins una petita llavor que tard o d’hora germinarà i farà que busqui de nou aquell plaer a través de la lectura."

P1050818"Vaig estudiar interpretació teatral i Humanitats. També he fet el postgrau en Mediació Cultural i Foment de la lectura de la UB.

Gestiono Umpalumpa, Projectes Culturals i Dinamització Lectora des de l’any 2008."

Hola Gina, quin va ser el motiu pel qual vas decidir dedicar-te a la narració?

Vaig veure que era un camí professional que em permetia aprofundir en dues de les meves grans passions: la interpretació i la literatura infantil.

Per què és important per a tu la narració? Què ens pot aportar a tots i especialment als nens?

Quan els nens venen a una sessió de contes a la biblioteca, la llibreria o el teatre, estan aprenent a escoltar, que és una aptitud bàsica per relacionar-se amb els altres. Això ja és un gran què, tenint en compte que molts adults tenen dificultats per escoltar-se entre ells.

En les meves sessions de narració sempre hi faig aparèixer els contes en paper, sobretot ajudant-me dels magnífics àlbums il·lustrats que es publiquen, de manera que els incito a buscar entre les prestatgeries si volen tornar a reviure les emocions que els ha despertat la història. Evidentment no sempre corren a buscar els llibres però deu n’hi do els que ho fan, i quan passa em sento molt feliç.

A la idea 5 de la  nostra campanya de foment lector "Com fer dels teus fills grans lectors", tenim molt present la lectura compartida en veu alta, un acte imprescindible. Penses el mateix? Per què és important narrar en veu alta als nens?

Llegir en veu alta, entonant i deixant-se sorprendre pel text és un plaer immens. Si això ho fas a l’habitació dels teus fills assegut a terra o bé dempeus, gesticulant amb la mà que et queda lliure i fent algun comentari quan la història ho demani és el millor regal que els pots fer.

En aquest cas et parlo de nens ja una mica grans, a partir de sis anys, que ja saben llegir però no fan tan bé com tu. Pots llegir aquell llibre inoblidable que et recorda la teva infantesa o bé descobrir noves lectures. Un capítol al dia és perfecte, i sobretot no forçar la situació. Demana’ls si els hi ve de gust que els llegeixis una història (m’hi jugo el coll que el 99% de les vegades serà un sí) i tria un bon llibre (encara que teòricament no sigui per l’edat del teu fill), una història que et sembli que us pot agradar a tots.

El teu projecte, Umpalumpa, és ben conegut per qualsevol aficionat a la literatura infantil i juvenil, però ens agradaria que ens expliquessis com va sorgir i d'on ve el nom.

Els umpalumpes eren els ajudants d’en Willy Wonka, el mític personatge creat per Roald Dahl a
MANU0557
Charlie i la fàbrica de xocolata. Per mi és un llibre fantàstic, potser el que m’agrada mes de Roald Dahl. Vaig voler fer-li un homenatge a l’autor posant aquest nom al meu projecte personal.

Què és el que feu? A més dels contacontes, teniu altres propostes culturals?

Bé, a Umpalumpa creiem fermament que podem ajudar a fer que els nens i nenes entrin en el món dels llibres. I com ho fem? Doncs com ho fan els jardiners, sembrant petites llavors que mes endavant potser germinaran. Triem els millors llibres i juguem amb ells per presentar-los als nens i nenes. Fem espectacles de petit format, manualitats, jocs, tallers, xerrades, cursos, animacions, dinàmiques lectores...

Tenim un altra vessant encarada a les empreses privades. Organitzem tot tipus d’esdeveniments familiars però sempre sent fidels al nostre esperit de jardiners!

Penses que la tradició de narrar sempre romandrà viva?

Si no ha desaparegut avui en dia, que tenim tants canals de comunicació, penso que no ho farà mai. En l’àmbit privat cada vegada hi ha menys espai per la conversa i és per això que fa por que desaparegui el gust per explicar i escoltar històries, però les biblioteques organitzen sessions de contes i són plenes a vessar! Encara hi ha esperança!

En aquest sentit també cal dir que les associacions de narradors professionals hi estan fent una bona tasca. Cal defensar la professió del narrador, que és força solitària i desconeguda. Abans de presentar els seus contes davant del públic, el narrador té molta feina prèvia de recopilació, assaig i gestió. Els narradors orals hem de fer un esforç constant per transmetre als programadors què comporta fer la nostra feina ben feta. El contacontes és sovint menystingut i és feina dels professionals dignificar la professió i transmetre-la a les noves generacions perquè no es perdi.

Què creus que és el més important per animar a llegir als més petits i que continuen gaudint de majors?

La llavor de la que et parlava pot venir de moltes bandes. Sovint és un mestre, un germà gran, un bon amic que et regala un llibre i et fa descobrir el plaer de la lectura amb aquella història. Això pot passar en qualsevol moment de la vida tot i que és comú que passi en l’adolescència. No obstant, si posem la mirada en els mes petits, està clar que la clau és dins de casa. Introduir els llibres en el dia a dia com una eina mes d’entreteniment, d’informació, d’aprenentatge... llegir-los contes, anar plegats a la biblioteca, a la llibreria. Que tinguin llibres a l’abast en una llibreria si pot ser a la seva alçada, subscriure’ls a alguna revista infantil com Cavall Fort o Piu Piu pels mes menuts, estar atent als interessos del nen i portar-li llibres de coneixements sobre els seus temes preferits... uf, hi ha molta feina a fer! I tota és divertida!

Quin és el llibre que recordes que marquès la teva infància?

Com a llibre en sí recordo La enciclopèdia de la vida sexual que tenia sis volums marcats per edats recomanades. Òbviament sempre mirava el volum dels mes grans. Això em recorda aquell gran truc per promoure la lectura: prohibeix-li que llegeixi o digues-li “Aquest no és per tu” i se’l mirarà amb interès.

2012-01-28 12.37.29Com a història recordo plorar amb La pequeña cerillera d’Andersen il·lustrat per Maria Pascual. Aquell llibre ple de contes clàssics va ser clarament la meva llavor.

Quins són els contes que més t’agrada explicar? Hi ha llibres més fàcils i més difícils?

M’agrada molt explicar àlbums il·lustrats perquè a mesura que explico la història ensenyo l’obra de l’il·lustrador i els nens veuen el llibre allà davant seu, ple de vida. En aquest cas, necessito que siguin il·lustracions prou grans i vistoses, si no, és complicat.

Tots els llibres es poden explicar a cau d’orella. Si es tracta de fer-ho davant d’un públic, que de vegades és nombrós i d’edats diverses, la cosa és complica. Aquí és quan hi has de posar el sisè sentit de narrador i triar la història que creus que encaixarà millor en cada situació. Jo no porto gairebé mai el repertori tancat.

Des de boolino estem convençuts que hem d'aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, perquè es diverteixin i, a més, quan siguin adolescents i adults segueixin fent-ho i hagin desenvolupat més les seves capacitats cognitives. Què recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?

Bé, que s’apuntin a iniciatives com la vostra! Que vagin a les biblioteques a sentir contes i que escoltin amb atenció ells també! I sobretot que estimin els seus fills a traves dels contes, que utilitzin els contes com a eines precioses per reforçar vincles afectius, per fomentar la comunicació, per parlar de temes delicats, per estimular la creativitat i el gaudi estètic... Que no tinguin por de no saber-ne prou, que descobreixin amb ells lectures que no van poder fer quan eren nens. La literatura infantil està plena de joies. Jo he plorat i he rigut llegint contes als meus fills, crec que no oblidaran mai aquestes estones.  

I per finalitzar, abusant de l'oportunitat brindada, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar en els nostres petits l'amor per la lectura.

Per nadons: Tots els petons d’Editorial Corimbo i Un punt vermell de Combel.

Per pre-lectors: Un llibre, d’Editorial Cruïlla, els àlbums il.lustrats de l’obra de Leo Lionni, Adivina cuánto te quiero d’Editorial Kokinos...

Quan ja sàpiguen llegir una mica bé: les històries de la Formiga Piga d’Emili Teixidor,  Les aventures del Capità Calçotets, La meravellosa medecina d’en Jordi de Roald Dahl.

A partir de set anys mes o menys: Contes per telèfon de Gianni Rodari publicats per Editorial Juventud, les adaptacions de Editorial La Galera de clàssics com Les Aventures de Tom Sawyer o Frankenstein... Precisament així de Rudyard Kipling...

A partir de 12 anys: Edgar Allan Poe, Jack London, Terry Pratchett, C.S. Lewis...

Moltíssimes gràcies pel teu temps i atenció, des de boolino t'oferim un espai per compartir inquietuds i coneixements amb els nostres seguidors quan vulguis.

RHM 230x50 1305 v03 Salamandra 5-3 230 X 50 0213  junie

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: entrevistes a boolino, gina clotet, literatura infantil, contes infantils, narració oral, oralitat, contacontes

Comentar post