Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

boolino entrevista a Isabela Méndez

Jóvenes lectores  · 

boolino entrevista a Isabela Méndez

Per Cayetana Sanz (TRIVIUM Gestió Cultural)

"El conte és un art viu que se sustenta en la respiració i el pols de qui narra i de qui escolta, en un deliciós i delicat equilibri."

Escriptora, poeta, il·lustradora i narradora oral per a públic adult i nens. Però per damunt de tot, actriu.  El teatre i la música es colen en totes les seves sessions i al servei de les paraules Isabela descorda un univers poètic en tots els qui l’escolten, amb independència de l’edat que tinguin. En aquesta entrevista coneixerem una miqueta més sobre ella i les seves sessions infantils.

 

Isabela, en tots els teus escrits i contes batega la poesia i el cant. Com són rebuts pels nens?

Jo crec que els nens viuen en un univers poètic. Pel general reben la poesia amb carinyo. I en el cas de les meves sessions infantils, m’agrada que la poesia, que ja proposa una melodia, es converteixi en cant. Per als petits és molt atractiu, perquè la melodia d’alguna manera ja al·ludeix a l’orgànic i així la aventura resulta molt més lúdica.

És potser un joc?
PortadaWeb1

És la dimensió lúdica del fet poètic. Els nens viuen la poesia com un joc, generalment la reben amb sorpresa i alegria. Si els nens són extravertits solen enganxar-s’hi, és fàcil que t’acompanyin amb les palmes si la cançó és rítmica. I es un format bonic, ideal per donar-li també a la narració altes matisos, i que no estigui únicament fonamentada en la parla. En tot cas, crec que els nens viuen en aquest univers poètic en què parlen a les coses: dialoguen amb una flor, són capaços de tenir converses molt serioses amb un arbre, de deixar-se distreure per una papallona, de jugar amb amics imaginaris, de fer associacions que no necessàriament des del punt de vista d’un adult i d’un raonament intel·lectual tenen sentit però que per a ells sí en té. I la poesia juga molt amb el fet d’associar elements que en el quotidià no van de la mà. I això per als nens és natural. 

Necessita la poesia per a nens un tractament especial?

La poesia per a nens ha d’estar adreçada a ells d’alguna manera. O perquè el contingut sigui fàcil de digerir, que tingui a veure amb el seu imaginari, o perquè tu facis un joc rítmic. En aquest cas el cant ajuda a què el terreny estigui preparat per brindar alguna cosa que no necessàriament és fàcil de desgranar per ells, però que al enganxar-s’hi a la música, els hi arriba per una altra part.

Les teves sessions es fonamenten en els teus propis textos, atès que ets l’autora del teu repertori. Quines tres paraules defineixen una sessió de contes d’Isabela Méndez?

Sí, és cert que la major part dels contes que narro són meus, però també tinc contes de tradició oral i algunes versions de clàssics. A mi m’agrada més que em defineixin els qui em veuen o els qui em senten, si és que es tracta de definir, perquè certament la meva visió és diferent, el que jo sento no és necessàriament el que es rep. Si hagués de definir en paraules breus, jo diria que una sessió meva es fonamenta en l’humor, a transmetre valors positius, d’inclusió i en el fet teatral.

Flores-humanasT’importa la inclusió…

M’importa la integració de les persones en la societat, m’importa que es barregin els grups, i que es barregin des del més sensible, som éssers humans. També vull ressaltar que crec que la narració oral és ideal per incloure persones amb discapacitat visual. En aquest tipus d’espectacles una gran part del pes és a la paraula i tot i que el gest acompanya, no és imprescindible per gaudir del conte.

Vull que em parlis del fet teatral en les teves sessions infantils.

Si bé sé que hi ha molts narradors que no recorren a aquesta eina, en el meu cas això seria gairebé impossible. He desenvolupat algun exercici de no fer teatral el conte, però jo vinc de l’escena, vaig ser formada en el teatre, i crec que si jo tinc això a la meva capsa d’eines seria una mica absurd no utilitzar-lo. Sobretot perquè amb els nens el tema de caracteritzar veus, personatges, accents, acostuma a ser molt atractiu i ajuda a aportar dinamisme a les històries.

M’agrada trencar el gel, transmetre matisos, convidar diferents personatges que passin per la meva pell, sempre al servei del conte.  Acostuma a ser un pont per generar la interacció, la sensibilització, el riure. M’agrada saber que l’altre també participa en el conte, m’agraden les tirallongues, m’agrada aquesta sensació d’incitar el nen a volar.

També en els contes hi ha una altra manera de fer poesia, parlo de la poesia visual, a través d’elements físics. I encara que jo no sóc en absolut una experta en la qüestió, tinc la certesa que de vegades hi injecten una enorme riquesa. És veritat que aquest tipus de recursos s’allunya de la narració purista, que es concentra en el fet verbal, en la paraula parlada. Però jo estic a favor de la fusió de llenguatges, crec que les arts estan lligades i que per a determinats artistes, posar muralles entre elles, coarta l’acte de creació.  

Les titelles, els dibuixos, una capsa, un barret o qualsevol element emprat amb seny, pot enriquir la narració. Jo utilitzo eventualment alguna titella o dibuix en les meves sessions, però sempre amb força cautela, perquè la manipulació d’objectes és un camp que respecto molt, que admiro, i en el qual no he aprofundit massa. Acostumo a fer servir també algun instrument musical, per exemple: maraques en la poesia rimada, que per als nens sempre és més juganera que la poesia en prosa.

Com calibres que els nens responen?

Hi ha dos elements fonamentals i que a més poden resultar contradictoris: el silenci, l’escolta i la
Captura de pantalla 2013-03-27 a las 10.40.20 intervenció. Tu pots percebre si la cosa funciona en part pel grau de silenci, sobretot si en les sessions hi ha nens molt petits. I l’altre indici claríssim que tot va bé és precisament el contrari, que hi intervinguin, però que hi intervinguin no caòticament, si no en el ritme de la narració i que tu hi puguis continuar filant la història. Que hi intervinguin quan tu preguntis, que piquin de mans al ritme de la cançó, o que de cop tinguin una imatge molt clara d’allò que estàs dient en el conte i que s’atreveixin a dir-ho en aquest precís moment.

Quin és el requisit fonamental per a una sessió de contacontes de nens ideal?

Que l’espai sigui acústicament adequat, que no hi hagi distraccions ni acústiques ni visuals per als petits, que sigui un lloc protegit del soroll i del pas de la gent, ja que els nens es distreuen amb facilitat. Que els pares o representants tinguin consciència sobre l’indispensable que resulta apostar per l’escolta. El conte no funciona com la televisió, necessita del respecte i la complicitat de tots els qui comparteixen aquest moment. És un art viu i que se sustenta en la respiració i el pols de qui narra i de qui escolta, en un deliciós i delicat equilibri. Potser el requisit fonamental és nens amb ganes d’escoltar històries. Això gesta qualsevol miracle!

Podeu trobar a Isabela al seu blog: “Del Vientre de un Tintero”

http://isabelamendez.com/blog/

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: boolino, entrevista, isabela méndez, narració oral, contacontes, poesia, poesia infantil

Comentar post