Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

Entrevista a Llorenç Giménez

Jóvenes lectores  · 

Entrevista a Llorenç Giménez


(Entrevista en valencià)

Va nàixer un dia d’octubre de l’any 1954 al Carrer del mig número 88 del barri de la Fila, a Alfafar, a les 8 del matí.

Com a ell li agrada dir és de la collita del Genovès. És Giménez per part de pare, que nasqué a Pozo-Lorente (Albacete), i Tarazona per part de sa mare, que nasqué a Alfafar.

Fou setmesó i per això va passar la primera setmana de vida dins d’una capsa de sabates, embolicat amb cotó-en-pèl i escalfat per una bombeta elèctrica.

Sa mare sempre ha dit que quan plorava semblava que raonava i així ha continuat. Des de menut li agradava contar acudits i, a poc a poc, era requerit per ser l’animador dels jocs i les vetllades, on acompanyava els acudits amb cançons d’animació.

Amb el pas dels anys, es féu mestre.

Ha treballat a l’escola La Gavina, una de les primeres escoles pioneres en l’ensenyament en valencià. Al cap d’uns anys es presentà a les oposicions i va guanyar-les, i aleshores començà la seua trajectòria docent en l’escola pública de Llaurí.

Des de fa cinc anys és el Contacontes més assaonat del País Valencià.

Llorenç, com et definiries com a professional? I com persona?


Professionalment un privilegiat, he aconsequit que una afició es convertisca en una professió.

Com a persona: és difícil, pensé que haurien de ser les persones que em coneixen les que haurien d’opinar.

A qui deus el teu amor per les històries i pels llibres?

L’amor per les històries a la meua afició per contar des de jove,acudits..i més tard degut a la meua professió de mestre vaig descubrir gràcies a Xesco Boix que el conte, la cançó, les endevinalles eren unes ferramentes divertides per a començar a escoltar i llegar.

L’estima pels llibres comença a partir dels 21 anys quan acabe magisteri, gràcies als amics/es lectors.

Quines van ser les teves primeres passes com a lector? Quines lectures van ser les més importants a la teva infantesa?

Els primers pasos foren els llibres de text del Batxillerat. Heu de saber que vinc d’una familia de treballadors i això dels llibres era un luxe, i recordé que les primers llibres que entraren en casa foren els meus d’escola.

D’infantesa no recordé cap llibre… millor dit llibres no però llegia totes les setmanes El TBO, El Capitán Trueno, El Jabato, Hazañas Bélicas…

I quines vàren ser les teves primeres passes com a contacontes? I com a escriptor? Com decideixes o prens consciència de que en vols esdevenir un? Què va ser primer?

Els meus primers pasos foren en les Trobades de les Escoles en valencià i des del primer anys de mestre d’escola.

Com Escriptor, casualment quan les històries inventades portaven un temps en l’oralitat fesprés botaven al paper.

Decidisc donar el bot en el momento que i parle de fa 17 anys per eixa tasca en paguen. Contar conte des de jove, i viure de la narració des de fa 17 anys.

Què significa per a tu explicar històries, contes, endevinalles, tenir un bon llibre a la mà i fer-ne partícep al públic?

Una satisfacció, vore el públic quan el tens davant que escolta i entra dins del conte, del llibre, de l’enigma això és un plaer.

Com s'aconsegueix arribar a ser un contacontes reconegut?

No ho sé, en el meu cas porte recorreguts molts quilòmetres pel País Valencia i si no recordé mal allà on he anat he fet amics. Després, les persones que están satisfetes del teu treball, com és el cas d’un bon pintor, d’una bona llanternera, d’un bon fuster…fa que el boca a boca et permetesca tenir treball.

L’atzar fa que algunes determinades circumstàncies que tu no controles ( com per exemple un programa de contes en punt 2 durant una temporada) et facilite que la gent et reconega…en el meu cas no és el fisic sinò la veu.

Com és el teu procés creatiu? Les històries que expliques, les prepares com si fos un guió teatral i tu n'ets l'actor, o improvises en funció del públic, estat d'ànim,...?

La meua manera de treballar és molt senzilla, el meu cap està ple d’històries i sempre conte en funció del públic, del momento i com jo dic, una historia és com un moll s’estira o s’arronsa segons l’auditori.

Quina és la resposta de la canalla a les teves històries? En participen, les viuen?

En general si, és un treball a cara descoberta i com sabeu el públic infantil és el més agraït però també el més sincer i si no els agrada la faena és del narrador de reconduir-ho tot.

Com et sents tu després d'una de les teves sessions amb nens? 

Supercontent, sempre dic el mateix imagineu-vos que un electricista, el carnisser, la perruquera...cada vegada, a més a més de cobrar, que la gent aplaudirà…

A boolino estem convençuts que hem d'aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, per que en gaudeixin i, a més, per que quan esdevinguin adolescents i després adults, segueixin llegint i desenvolupin les seves capacitats cognitives. Què recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?

Que des de menuts/es vagen a escoltar, contes, música, teatre, titelles i que en casa els vegen llegar, que els llibres siguen una part important de la casa.

Què els recomanaries als nens i joves a qui no els agrada llegir (o això diuen). Com els animaries? Creus que és quelcom ja perdut a certes edats?

Crec que actualment amb les noves tecnologies sempre están llegint; però viatjar, imaginar, crear en una bona historia cal dir-los que això és un tresor que es perden.

Què els diries als pares que no estan preocupats per si els seus fills llegeixen o no, i que queden més tranquils quan els deixen veure la televisió o jugar amb les seves consoles?

Que hi ha temps per a tot, important és vore la televisió, com llegar, com jugar, com passejar.

Creus que es valora el suficient la Literatura Infantil i Juvenil en tots els sectors? I la importància de la transmissió oral de les històries/contes?

Actualment sí, i des de el món de la Universitat, les Biblioteques, les editorials…

Amb els teus espectacles, a més de contes populars, es mantenen vives altres maneras de transmetre oralment com les endevinalles, cançons populars, jocs de paraules,... Creus que aquesta via de transmissió oral sobreviurà per tots els temps? I la seva màgia? Què hem de fer per que no s'acabi mai?

Jo estic convençut i cada dia ho comprove que els infants, gaudeixen de tots els apartats tradicionals d’oralitat.

Creus que despertar la consciència crítica i divertir és conciliable quan parlem de Literatura Infantil i Juvenil?

Sí, clar que sí, un bon lector/usuari de literatura infantil ho té més fácil per continuar en la juvenil.

En un món on la tecnologia avança a molt ràpidament, com t'imagines el món del llibre d'aquí a uns anys? I el del llibre infantil per a pre-lectors i primers lectors? I el dels contacontes?

Me’l imagine igual, quan gaudim d’un llibre tradicional el podem dur amunt i avall sense problemas de batería ni res, encaraque cadascú escollira la millor i actual manera de llegar, el que és importan tés que es llija.

El dels contacontes com diu la cançó; resistirem….

I per acabar, abusant de l'oportunitat, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar als nostres menuts el seu amor per la lectura.

Per a mi el fonamental personalment pèr a estimar i entendre que la literatutra infantil és d’adults també que estimen la lectura són dos:
El savi rei Boig d’Empar de Lanuza i Els contes per telèfon de Gianni Rodari.

Moltíssimes gràcies per el teu temps i atenció, i des de boolino t'oferim un espai per a compartir inquietuts i coneixements amb els nostres seguidors quan vulguis.

Perfil a Facebook

Altres vídeos

Perfil a la "Red Internacional de cuentacuentos"

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: boolino, entrevista, llorenç Gimenez, fomento lectura infantil, cuentos infantiles, cuentacuentos

Comentar post