Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

boolino entrevista a Mar Pavón

Jóvenes lectores  · 

boolino entrevista a Mar Pavón

 

"Crec que llegir-li a un nen en veu alta, al marge d'interpretar més o menys la lectura, és un dels actes d'amor més generosos que existeixen: li estàs obsequiant, no només amb el teu temps, sinó amb la teva pròpia fe en els contes. "

Mar Pavón (Manresa, 1968) és una nena gran que es passa la vida somiant. Casada i mare de dos fills, és fàcil sorprendre-la fregint versos mentre compon croquetes, o remenant un conte mentre escriu una sopa (de lletres, això sí). Però, malgrat tot, i com el seu nom indica, és la mar de feliç. Té publicats gairebé una trentena de títols infantils, alguns d'ells traduïts a altres idiomes. Ha estat distingida amb quatre prestigiosos premis als Estats Units pels seus llibres La gallina CocorinaClucky in the Garden of Mirrors, Això li pot passar a qualsevol? i Zaira and the dolphins editats per Cuento de Luz.

En el camp del llibre de text, col·labora habitualment amb l'editorial Santillana. Les seves obres hanmar-pavon estat ressenyades i/o referenciades en diaris (El Mundo, El País, Regió 7, Diario Sur...), revistes impreses (Faristol, Escola Catalana, Perfiles, CLIJ, Comunicación y Pedagogía, Delibros, Qué leer…) i portals digitals de LIJ (Cosicosas, Darabuc, Cuaderno de Apuntes, Pizca de papel, Bibliopoemes, Rede Lectura, 7 Calderos Mágicos…).

La seva tasca com a escriptora, i més concretament pel que fa a la poesia infantil, ha estat reconeguda per poetes de la talla d'Antonio A. Gómez Yebra i Carmen Gil, així com pel prestigiós crític literari Josep Maria Aloy en el seu llibre Et diran que llegeixis, Bernat (Barcelona, L'Albí, 2010).

Escriptora de contes i de poesia, i també narradora, què va passar perquè entressis i et quedessis en aquest món de la literatura infantil?

Va passar just un embaràs: el del meu primer fill. Ell, amb la seva arribada, em va assenyalar el nou rumb, el més enriquidor i emocionant que mai he seguit.

Alguns dels teus llibres han rebut el reconeixement a l'estranger. La literatura infantil i juvenil, així com l'hàbit lector, està més reconegut fora del nostre país? Quin creus que és el motiu?

Als Estats Units la gent es pren molt seriosament la literatura destinada als més petits. Ara bé, aquí, a Espanya, fins fa uns anys passava bastant desapercebuda. Era com si no existís, malgrat que hem tingut la sort de comptar amb molt bons autors i il·lustradors. No obstant això, i gràcies a l'esforç d'educadors, crítics especialistes en la matèria, bibliotecaris, pedagogs, els propis pares..., això ha canviat. Sincerament, crec que en l'actualitat la nostra literatura infantil està sent més valorada que mai, encara que bé és cert que alguns mitjans de comunicació s'entesten sistemàticament en negar-li la importància que mereix. Quant a l'hàbit lector, comença en el si de la família, òbviament sempre que aquesta ho promogui. En cas contrari, és molt difícil aconseguir que un nen s'aficioni a la lectura. Casos com el de Matilda no solen donar-se, per desgràcia, en la vida real. De totes maneres, i per la meva experiència de llibretera, diria que hi ha una gran sensibilització per part dels pares per aconseguir que els seus fills llegeixin.

Recordes algun llibre que et marqués en la infància?

Recordo amb molt afecte que els contes de fades em van transportar des de molt petita a mons meravellosos. Em van seduir especialment El sastre valent, Pell d'ase i Barba Blava. El meu pare solia comprar-me'ls al quiosc del barri i, tot just arribàvem a casa, es veia obligat a llegir-me'ls. La meva mare, en canvi, em recitava poemes i oracions de la seva infància. Els estic molt agraïda a tots dos, perquè sense saber-ho afermaven la meva vocació de lectora i, per descomptat, de futura escriptora. Més tard, les sagues de misteri d'Els cinc i Els Hollister em van reportar estones de goig impagables. I ja en l'adolescència, la novel·la Mecanoscrit del segon origen em va semblar una lectura brutal. Paral·lelament, vaig descobrir amb veritable passió els contes de Poe i Wilde.

Com és el teu procés creatiu? Explica'ns en què t'inspires perquè sorgeixin les idees i la meravella d'històries que després arriben a les nostres mans.

Honestament, el meu no pot qualificar-se de procés. Normalment no hi ha preparació prèvia, pluja d'idees, esquema creatiu o com vulgueu anomenar-ho. És més senzill que tot això: en qualsevol moment del dia o de la nit, salta l'espurna que origina la història en qüestió. Llavors, reconec que ni jo mateixa sé si acabarà convertint-se un conte, un relat, un poema... De fet, ni tan sols sé si acabarà convertint-se en alguna cosa. Tot depèn dels somnis que, al voltant d'aquesta espurna, el meu imaginari generi. Parlo de somnis perquè, moltes vegades, en la calma i la quietud nocturnes, em desvetllo amb noves idees que eleven l'espurna a la categoria de flama. I aquí sí que ja la inspiració pren i les trames cobren vida. Amb Cocorina, per exemple, van ser els ulls de la meva filla, encara nadó, els que van suposar l'espurna que va donar a llum al personatge. En realitat, molts dels meus fills literaris estan inspirats d'una manera o altra en els meus fills de carn i ossos.

gallina cocorina cover 800x800 5848

Autora: Mar Pavón // Il·lustradora: Mónica Carretero // ISBN: 9788493781460

Què t'aporta narrar contes? Consideres important la lectura en veu alta i la narració oral?

Sempre m'ha agradat la lectura en veu alta. Fins a tal punt que, de petita, un dels meus jocs preferits consistia en tancar-me a la cuina de l'àvia, seure a un tamboret i, amb la revista TP entre les mans, imitar les presentadores de continuïtat que apuntaven per aquell llavors a la pantalla de la tele. Elles miraven cap a l'objectiu de la càmera, jo cap la pica. M'ho passava molt bé! També reunia sovint a la meva família per llegir-los en to solemne textos que havia escrit, uns dramàtics a més no poder, altres, per trencar-se de riure... Sí, la veritat és que sempre m'ha agradat practicar la lectura en veu alta. Quan, a més, aquesta lectura va dirigida als nens, no puc evitar ficar-me en la pell de cada personatge amb el consegüent canvi de veus que això comporta i ja, us ho asseguro, la diversió està assegurada, començant per servidora, perquè sóc la primera a traspassar el llindar de la fantasia! Crec que llegir-li a un nen en veu alta, al marge d'interpretar més o menys la lectura, és un dels actes d'amor més generosos que existeixen: li estàs obsequiant, no només amb el teu temps, sinó amb la teva pròpia fe en els contes. Li estàs transmetent les claus que han de servir per sostenir amb fermesa els pilars de la seva imaginació en un futur. No oblidem que la imaginació ens ajuda a ser persones felices, tant de nens com d'adults. Per a algú que no sap imaginar la simple quotidianitat pot resultar un autèntic calvari. I això, certament, fa molta pena... 

un-tractor-muy-ruidoso-web

Respecte al reconeixement i valor que se li dóna a la poesia, què en penses? Com treballes la poesia i com penses que influeix en els més petits?

La poesia, com passa amb la literatura infantil i juvenil, està sent avui molt més valorada que fa uns anys. No obstant això, penso que encara hi ha qui la qüestiona, i ho veus si entres a algunes llibreries: les novetats de poesia, si és que en tenen, miraculosament aguanten uns pocs mesos a la prestatgeria (ja no dic tan sols a un lloc destacat i menys a l'aparador) abans de ser retornades al distribuïdor. El problema d'arrel és, al meu entendre, que no s'ensenya als nens a estimar la poesia en la seva tendra infància, que és aquell moment màgic en què les persones assimilem el món sense problemes. Els 2, 3, 4 anys són edats perfectes per impregnar-les de versos. I, anant més enllà, us diria que els nadons també estan predisposats a escoltar sonores tirallongues de paraules amb el mateix interès que escolten cançons. En aquesta època, el menys important és el missatge: allò principal és que prenguin el gust pels versos, per aquest explicar que acaricia l'ànima, encara que aparentment no tingui sentit. Però, què millor missatge que la melodia feta paraula? Sóc també partidària en aquesta etapa d'unir poesia i joc, perquè aquest últim suposa un al·licient més a l'hora d'apropar el gènere als petits. I perquè el dia de demà recordaran amb un plus d'afecte aquest primer acostament. Sembla mentida, però tenir un bon record d'alguna cosa provoca que tot el que estigui relacionat amb aquesta cosa d'entrada ens soni bé, ens atregui, per molts anys que hagin transcorregut.

Com escriptora i narradora, ens agradaria conèixer la teva opinió sobre boolino, un web en què promovem la lectura i intentem ajudar les famílies a crear aquest hàbit i gust per llegir.

Em sembla senzillament fantàstic que hi hagi portals com aquest, i quan abans parlava que la literatura per als més petits és avui molt més tinguda en compte que fa uns anys, evidentment també és gràcies a gent com vosaltres, que us impliqueu sense condicions en la encomiable tasca de fomentar la lectura en el si de la família. A més, em consta la vostra imparcialitat absoluta a l'hora de recomanar títols, i això és d'agrair, ja que hi ha qui realitzen la mateixa tasca però limitant-se a escollir únicament entre unes determinades editorials, no sé exactament atenent a quins criteris. Per a mi resulta un misteri però, com dic, al cap i a la fi el més important és que es faci visible la literatura infantil i, amb ella, es promogui el gust per la lectura.

Seis-barbudos-06Penses que fomentar la lectura des de petits és bo per al seu desenvolupament?

Més que bo, jo diria que és vital en aquesta època digitalitzada que ens ha tocat viure. Ens trobem amb nens i nenes experts en videoconsoles, mòbils, tablets... i, no obstant això, incapaços de llegir un llibre o, si ho llegeixen, incapaços d'entendre-ho. La lectura, a més de proporcionar diversió als petits, és un pou de saber, ja sigui directament o indirectament: gràcies a ella desconnecten de la rutina diària, exerciten la seva imaginació, enriqueixen el seu esperit crític i el seu vocabulari, adquireixen coneixements, aprenen a escriure bé... En definitiva, practicar la lectura des de petits, per pur plaer de llegir, predisposa el nostre intel·lecte per afrontar la vida futura amb molta més positivitat i saviesa.

A boolino estem convençuts que hem d'aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, perquè es diverteixin i, a més, quan siguin adolescents i adults segueixin fent-ho, i hagin desenvolupat més les seves capacitats cognitives, què recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?

El primer, que ells mateixos llegeixin sovint, encara que sigui el diari. No podem pretendre que els nostres fills llegeixin quan nosaltres no tenim costum de fer-ho. Igual d'important és que tinguin contes prop: a casa, a l'escola i, una cosa molt recomanable, ser assidus de biblioteques, llibreries (ara, a més, hi ha llibreries exclusivament infantils que són veritables paradisos, i no només per als més petits) i , per què no, fires del llibre. Es tracta que vegin l'acte de la lectura com una cosa normal en la vida diària. També llegir amb freqüència des de ben petits, sense oblidar, per descomptat, el conte per abans de dormir, ja que està demostrat que aquest moment màgic que precedeix al somni és ideal per estimular la seva imaginació. I, sobretot, no caure en l'error de presentar la lectura com una cosa que han de fer per obligació.

Com a escriptora ens agradaria que llancessis un missatge que animi als nens a continuar llegint i a no deixar de fer-ho mai.

Els diria que un llibre mai els deixarà a l'estacada: sempre estarà allà, esperant-los, disposat a fer-los passar una estona de plenitud en què la realitat, de vegades aclaparadorament tediosa, desapareix per donar lloc a un altre món paral·lel recreat al gust de cadascú. Els diria que després d'un llibre, sempre hi ha un altre, i un altre... Els llibres, com la imaginació, mai no s'acaben. Els diria, fins i tot, que provin ells mateixos a emular els seus autors favorits, perquè, qui sap! Igual es descobreixen a si mateixos com promeses de l'escriptura. Els diria, per acabar, que llegir no té per què anar en contra de veure la tele o jugar amb les maquinetes. Però, com he dit anteriorment, un llibre, a diferència d'una cosa que funciona amb xips, mai ens deixa a l'estacada. El mateix que no ho faria un bon amic.

Puedepasar4Ara que la tecnologia avança ràpidament, com veus el llibre en deu anys? Quina opinió tens sobre els nous formats de lectura?

Crec que acabo de contestar a això en part en la qüestió anterior. Els nous formats de lectura estan molt bé, però no preveig que puguin reemplaçar al llibre imprès. Ni ara ni d'aquí a deu anys. Potser, en un futur més a llarg termini la cosa canviï, però, sincerament, espero no haver de viure-ho. No hi ha res com poder grapejar un llibre abans d'endinsar-nos en ell: fullejar-lo, girar-lo, olorar-lo, acariciar-lo... Després, per fi, començar a gaudir amb la seva lectura. I, en acabar, tornar al mateix amb la satisfacció del que ha tornat d'un viatge amb les expectatives àmpliament complertes: tombar-lo, olorar-lo, abraçar-lo...; fins i tot, en agraïment a les seves bondats, folrar-lo, per què no. Com podem tractar amb tal mim una màquina? Definitivament, el romanticisme que durant segles s'ha associat al noble acte de la lectura es perd com per encant o, millor, desencís, amb els llibres digitals. 

I per acabar, i abusant de l'oportunitat brindada, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar en els nostres petits l'amor per la lectura. 

Hi ha tants i tan adequats per a això que no em cansaria de citar... Per exemple, en narrativa: 

Matilda, de Roald Dahl (encara que d'aquest autor ho recomano pràcticament tot). 

Cuentos por teléfono, de Gianni Rodari.

El petit Nicolàs, de René Goscinny.

El zoo d'en Pitus, de Sebastià Sorribas.

Diecisiete cuentos y dos pingüinos, de Daniel Nesquens.

Per aficionar-se a la poesia:

Qualsevol llibre de Carmen Gil.

El mateix, de Gloria Fuertes.

Chamario, d'Eduardo Polo (pseudònim d'Eugenio Montejo), amb il·lustracions d'Arnal Ballester.

Hormiguita negra, d'Ana María Romero Yebra. 

Multiplícate por cero, de Juan Bonilla.

Però si parlem de contes per als més menuts, a més dels clàssics:

Jenny y el inventor de problemas, de Hiawyn Oram i Tony Ross.

El pacto del bosque, de Gustavo Martín Garzo i Beatriz Martín Vidal.

De verdad que no podía, de Gabriela Keselman i Noemí Villamuza.

Un camaleón en la escuela de los gatos, de Roberto Aliaga i Roger Olmos.

La noche de los cambios, de Pep Bruno i Lucie Müllerová.

RHM 5-1 230 x 50 patrocinio blog Salamandra 5-3 230 X 50 0213  junie

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: boolino, entrevista, mar pavón, literatura infantil, contes infantils, la gallina cocorina, Això li pot passar a qualsevol?

Comentar post