Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

boolino entrevista a Mónica Carretero

Jóvenes lectores  · 

boolino entrevista a Mónica Carretero

"Quan un nen o una nena llegeix una bona història, està alimentant-se."

Mónica Carretero va néixer a Madrid encara que ara viu feliçment a Segòvia. És autodidacta i abans de dedicar-se professionalment a dibuixar i a escriure contes, va treballar com a dissenyadora gràfica i va tenir un petit saló de te on feia els millors pastissos i els sopars més exquisits. Des de molt petita adorava dibuixar i inventar històries.

"Des de sempre he tingut el cap ple de personatges, per això dic que el meu cap és el camarote de los hermanos Marx". Un dia va decidir que el camarote havia de començar a desallotjar-se per deixar lloc a futurs personatges que ja estaven trucant a la porta i va començar a dibuixar-los. "Alguns tenen grans històries que explicar i jo intento transmetre el que em diuen al peu de la lletra, només quan no s'expressen bé els faig alguna floritura... També poso tot el meu esforç en retratar-los el millor que puc i en donar bona fe dels entorns pels quals es mouen. En aquestes estem."

ultima162

Ha il·lustrat desenes de llibres per a les editorials Cuento de Luz, Veintisiete Letritas, Sieteleguas, Anaya, Pearson, Siruela, Imaginarium, Teide, Santillana i Grimm Press i col·labora amb diverses revistes. El seu treball ha estat reconegut amb diversos premis a la London Book Fair i Latino Book Awards and BookExpo America in New York.

Hola Mónica, què sents sent la primera il·lustradora espanyola que guanya un premi a la fira del llibre de Londres?

Bé, això de ser la primera espanyola en guanyar aquest premi crec que és circumstancial, però em va fer molta il·lusió. Va ser el primer premi que vaig guanyar com a il·lustradora i va suposar uns litres de gasolina per l'autoestima i per dibuixar amb més ganes. Recordo que em va cridar contentíssima Ana A. De Eulate, l'editora de Cuento de Luz per dir-m'ho i em vaig alegrar tant... per mi i per ella. Ana havia apostat per mi per començar amb els primers títols de la seva editorial i la il·lustració guanyadora pertanyia al Manual de Pirates que havien publicat ells.

Autora: Mónica Carretero // ISBN: 9788415241133

Quin missatge vols transmetre amb els llibres que il·lustres?

Més que missatge el que intento transmetre són emocions. M'encantaria que quan la gent llegeix o mira els meus llibres es sentís millor, que se li dibuixés un somriure, que es transportara a la il·lustració o la història i es passegés entre les paraules i entre els dibuixos. M'agradaria que s'entendrira. I sí, ja sé que no tot en la vida és color i rialles però a mi m'ha tocat aquesta forma de transmetre, és el que sé fer.

Recordes quina va ser la teva primera il·lustració?

No, però sí recordo quin va ser el primer llibre que vaig il·lustrar: Marta y el hada Margarita escrit per Mónica Rodríguez. Ens el va apadrinar Gonzalo Moure i el va editar Ana Maestre a l'editorial Alhambra que ara és Pearson. Aquestes van ser unes de les primeres il·lustracions que vaig fer de manera professional. Quan les miro em dic "mira que vaig ser agosarada!". Però les tinc un afecte especial.

Autora: Mónica Carretero // ISBN: 9788492720231

Explica'ns com és el teu procés creatiu.

El meu cap està en constant procés de creació. L'ocupa tot des que em llevo fins que vaig a dormir. A veure com ho explicaria... Ha arribat un moment en què viu constantment en aquest estat. No tinc un principi i un fi... Bé, hi ha principis i finals de capítols que són cada il·lustració o cada conte. Pràcticament tot m'inspira. A veure, seria com si un riu ple de peixos fluís pel meu cos, pel meu cap, vaig agafant aquests peixos sense descans i llavors dibuixo o escric. L'aigua flueix constantment i hi ha tants, tants peixos... Alguna vegada, quan estic molt cansada penso: "I si un dia em quedo sense peixos...?"

Imagino que quan arribi aquest dia voldrà dir que o he passat a millor vida o que he trobat la pau infinita, hahaha. Fa uns dies al meu blog vaig fer una entrada, es titulava Què tinc entre mans? I escrivia:

"És el conte que m'acompanya des que em llevo fins que me'n vaig a dormir. M'acompanya fins en somnis. Però això és així, quan estàs il·lustrant un conte, vius en ell. Tota l'estona, en fila índia, et segueixen els personatges pel passadís de casa. Quan et fiques al llit també ho fan al teu costat. Quan et dutxes, ells també ho fan. Si estàs cuinant algun et comença a explicar alguna cosa, o et presenta a un amic que també vol aparèixer al dibuix, et poses a retratar, a acolorir i les patates que estaves coent es queden sense aigua i es cremen... (Per això sempre cuino amb alarmes, per si un dibuix té pressa). Perquè els dibuixos són així, capritxosos i impacients, ho volen tot ja! I a mi em tenen dominadeta, em tenen guanyada, i saben que quan em demanen alguna cosa ho deixo tot i em poso a pintar."

Aquest és un exemple del dia a dia.

Per mantenir-me corda faig esport, corro i ballo. Això em salva de la bogeria, hahaha. Però que ningú pensi que estic com una cabra i vaig deambulant pels carrers parlant sola amb rialles nervioses, hahaha. Sóc una dona molt normal, no es nota gens, així de primeres, la voràgine que tinc al cap.

Per què vas decidir ficar-te en el món de la il·lustració, i més concretament, en l'infantil?

Perquè crear per a mi és una necessitat i vaig provar tot el que m'agradava, vaig ballar, vaig pintar, vaig fer pastissos i sopars rics en abundància i mai acabava de sentir-me satisfeta, fins al dia que em vaig posar a dibuixar contes i la vida em va fer el gran regal de poder viure d'això. Em llevo cada matí sentint-me una privilegiada per poder dedicar-me a això. Encara que també diré que en èpoques de molta feina pateixo una terrible transformació al més pur estil Robert Louis Stevenson i em converteixo en l'abominable Miss Momooo.

Pel que fa a per què en el món infantil, doncs imagino que va sorgir així perquè no podia ser d'una altra manera sent com sóc. Em sento immensament còmoda, no he de forçar res, puc ser jo, amb les meves pors, les meves il·lusions, amb les coses que em fan riure...

A què es deu el sobrenom de Momo?

Van començar a cridar-me així els meus amics. M'agrada molt perquè a més de ser el nom de la protagonista d'un dels meus llibres favorits, em transmet afecte, tendresa, força i també vida.

Llegies molt de petita?

Sí, llegia molt. M'encantava i m'encanta llegir. Ara tinc poc temps però la meva salvació són els àudio-llibres que devoro mentre dibuixo.

Fins a quin punt creus que és beneficiós que un nen llegeixi

És que, que una nena i un nen llegeixin ho és tot. És que quan un nen o una nena llegeix una bona història, està alimentant-se. Llegir un bon llibre és INCREÏBLEMENT MÀGIC. És importantíssim contagiar l'amor per una bona lectura, perquè elles són part molt important dels nostres fonaments personals. Sí, les bones històries ens fan créixer, obren la nostra ment, sacsegen les nostres emocions i les expandeixen més enllà de les estrelles. :^) Llegir en si no és un valor, per això és important llegir bones històries perquè aquestes són les que ens construeixen, i moltes vegades, reconstrueixen.

A boolino estem convençuts que hem d'aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, perquè es diverteixin i a més quan siguin adolescents i adults segueixin fent-ho i hagin desenvolupat més les seves capacitats cognitives. Què els recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?

Que llegeixin ells també i els encomanin les ganes. Que comparteixin l'experiència com un veritable gaudiment, com un viatge fantàstic. Que els parlin amb passió del llibre que estan llegint. Que els facin entendre que és un gran viatge.

Els llibres de paper estan deixant pas als llibres electrònics, creus que desapareixeran? O creus que poden ser compatibles?

Jo crec que són totalment compatibles. A mi personalment m'agrada la "calor" d'un llibre. M'agrada tocar-lo, olorar-lo, fins i tot abraçar-lo quan m'està regalant una història que em fa gaudir. Jo amb els llibres creo un vincle que encara no he aconseguit crear amb una tauleta, però tot arribarà, hahaha. I no crec que desapareguin els llibres, no vull que desapareguin els llibres.

Quins projectes prepares?

Acabo d'acabar d'il·lustrar La caja de los agujeros de Carmen Gil. Ara estic amb diverses coses alhora. Estic fent un Pinoccio per a una editorial anglesa, estic preparant un parell de "Manuals": un de princeses, que sempre es va retardant perquè entren projectes que necessiten sortir abans, i un altre de Pequeñas historias que nos hacen sentir muy bien és una de les seccions que tinc al meu blog per regalar i recordar bons moments als navegants però aquest "manual" va enfocat als infants. També he de posar-me amb el quart títol de Cocorina de Mar Pavón. I tinc un munt de projectes d'allò més desitjables, un parell d'ells amb la meva amiga l'escriptora Susanna Isern, no veig el moment de trobar hores per posar-me amb ells.

I per acabar, i abusant de l'oportunitat brindada, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar en els nostres petits l'amor per la lectura.

A mi em van entusiasmar En Charlie i la fàbrica de xocolata, de Roald Dahl. El viento en los sauces de Kenneth Grahame. El Petit Nicolas de René Goscinny. Els llibres de Jules Verne, un munt de contes clàssics... També m'encanten els viatges d'Anno, que encara que no es llegeixen crec que són un viatge a la imaginació i una estupenda invitació a explicar un munt d'històries i adoro Jimmy Liao.

Links d'interès:

http://monicarretero.blogspot.com/

https://www.facebook.com/momocarretero

http://pinterest.com/monicacarretero/

RHM 230x50 1305 v03 Salamandra 5-3 230 X 50 0213 junie

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: entrevistes a boolino, momo carretero, il.lustració infantil, los vestidos de mamá, momo carretero, contes infantiles, literatura infantil

Comentar post