Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

boolino entrevista a Pablo Albo

Jóvenes lectores  · 

boolino entrevista a Pablo Albo

"Per experiència sé que un conte, si és bo, quan et descuides pot esgarraparte. Llegir molt, escoltar molt, escriure molt i explicar molt és acabar ple de cicatrius. Ho recomano."

Pablo Albo és contista de professió. Abans d'arribar-hi, va néixer a Alacant el 1971. Va anar al col·legi com tots els nens del seu barri. En setè d'EGB (recorden) va guanyar el concurs de relats de la seva classe. Li van donar una pilota de goma i un joc magnètic. Li va saber a poc, però va donar les gràcies i se li va quedar dins el cuquet de les lletres.

No va deixar d'escriure històries i el 1994 va començar a explicar-les de viva veu. En aquella època ja havia acabat BUP i COU (recorden) i estudiava Treball Social a la Universitat d'Alacant. Mai va arribar a exercir, encara que sí a diplomar-se. Ja abans d'acabar es va sentir temptat per la faràndula i va simultanejar els estudis amb els d'Animació Sociocultural.

Portat pel irrefrenable impuls de la joventut va fundar, al costat de dos amics, Félix Albo (a qui ja vam entrevistar a boolino) i Antonio Mira, el grup Albo que tantes satisfaccions li va proporcionar en els deu anys i escaig que va estar viu.

Ara segueix en solitari, dedicat a l'ofici d'explicar històries utilitzant només paraules i gestos. Ha participat en gairebé tots els festivals de narració oral i ha explicat contes a gairebé totes les províncies d'aquest país i en algun altre, com Cuba, Suïssa, Itàlia, Grècia, Austràlia, Brasil o Mèxic.

fotopablo21G

Té publicats 31 llibres infantils. Ha participat en cinc llibres de contes per a adults. Ha estat traduït a l'anglès, l'alemany, al francès, a l'italià i al portuguès. Ha rebut els premis Ciutat d'Alacant 2003, Lazarillo 2008, Vila d'Ibi 2008, Leer es vivir 2009 i tres dels seus llibres han aparegut a The White Ravens, la llista dels 250 millors del món que realitza cada any la Internationale Jugendbibliothek (Biblioteca Internacional de la Joventut), amb seu a Munic.

Llibres de Pablo Albo a boolinoCaragolLlunySota el meu llit hi ha una estrellaGegant de mica en micaL’espantaocellsLa perillosa casa horrible.

Hola Pablo, a la teva pàgina web dius que ets un "domador de paraules", a què et refereixes?

Vull dir que les paraules tenen perill. Jo m'apropo a elles amb precaució i una mica de por, la veritat. Això les fa molt excitants.

No m'agraden les paraules toves, ensucrades, fàcils, d'aquestes que diuen el que vols sentir (o els altres volen que diguin).

Per experiència sé que un conte, si és bo, quan et descuides pot esgarraparte. Llegir molt, escoltar molt, escriure molt i explicar molt és acabar ple de cicatrius. Ho recomano.

Què et va portar a convertir-te en escriptor de llibres infantils?

La inconsciència. Va ser la inconsciència. No sabia el que feia, demano disculpes. Jo anava per trist i... mira. En alguna cosa m'havia de entretenir. Es va creuar Pablo Auladell amb els seus dibuixos i Félix Albo amb la mania d'explicar històries de viva veu i, escolta, que em va agradar. Quan em vaig adonar estava tota l'estona pensant en coses que no existien, recordant coses que no m'havien passat... No sé si és sa del tot.

Lluny

Autor: Pablo Albo // Il.lustradora: Aitana Carrasco // ISBN: 9788498248777

Des de 1994 viatges explicant les teves històries, dins i fora d'Espanya, què vols transmetre o provocar-hi?

Jo busco el que els pescadors d'Els Dotze Ponts: passar una bona estoneta. Gaudir amb una història, deixar-se portar per un munt de paraules, no hi ha pretensió més elevada. De vegades em veig com si fos un escultor davant una pilota de paraules. La meva intenció és artística (una altra cosa són els resultats, és clar).

Després arriben "els dels valors" i ho espatllen tot. Els únics valors que busco són literaris. Si et lies a pretendre transmetre alguna cosa ho espatlles tot. M'agrada que les històries diguin el que elles volen dir, no el que l'autor vol dir. Quan obro un llibre i escolto a l'autor que em vol convèncer d'alguna cosa el cremo (el llibre, no l'autor). Sí, amics, cremo llibres.

Els llibres els quals el seu principal objectiu són transmetre alguna cosa no valen per res. No valen ni per transmetre el que pretenen (i ni tan sols cremen bé).

Recordes algun llibre que marqués la teva infància?

Recordo que La història interminable em va arribar molt. També El museo de los sueños de J.M. Gisbert i El hombrecito vestido de gris de Fernando Alonso (abans de ficar-se a pilot).

Explica'ns una mica més del teu treball, com és el teu procés creatiu? Com sorgeixen aquestes històries amb tant humor en unes ocasions i emoció en altres?

Ah, sí, aquesta me la sé.

El mateix que es cull el blat per fer pa, jo vaig per la vida recollint idees: gra a gra. Les emmagatzemo entre les fulles dels quaderns blancs a ratlles. De vegades les llanço a l'aire per lliurar-les de la palla i que quedi només la llavor. Quan toca, les molc, les desfaig, les trossejo, les descomponc. Els hi afegeixo llevat i les deixo reposar perquè es posin toves, no sigui que em quedin fetes un maçacota incomestible (de vegades passa).

Un dia la fico al forn i creuo els dits perquè surti suculenta.

Per a un conte de, diguem deu pàgines, es necessiten unes dues tones d'idees a granel. I no serveixen les farines precuinades, que després la fogassa repeteix.

Vas començar la teva trajectòria amb dos companys, Antonio Mira i Félix Albo, amb el grup Albo. Què et va aportar aquest projecte de narració oral?

Jajaja, el que vam riure. Sobretot vam riure molt. Quin temps tan feliç que mai oblidaré! Vaig aprendre tant, vam compartir tantes coses... No sabria dir-te en concret.

Penses que la tradició de narrar, d'explicar contes sempre romandrà viva?

És clar, sempre. Mira si fa anys. I com més tecnificats estem més necessitat tenim de desconnectar (jajaja, m'ha sortit un joc de paraules)

Res pot substituir el contacte humà i els contes explicats són això, contacte.

Des de boolino estem convençuts que hem d'aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, perquè es diverteixin i, a més, quan siguin adolescents i adults segueixin fent-ho, i hagin desenvolupat més les seves capacitats cognitives. Què recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?

Que no vulguin que els seus fills siguin bons lectors. Segur que els seus fills es donen compte (i no diguem les seves filles) i es faran mals lectors, per fastiguejar.

Millor no pretenguin res. Quan fas servir la literatura per a alguna cosa, ella se sent utilitzada (mira, un altre joc de paraules) i té efectes perniciosos. Gaudir de la lectura, això sí. Gaudir. Sense pretensions. Deixar que els llibres ens parlin, juguin amb nosaltres, ens sorprenguin, ens sobresalten, ens estimulin... però a la seva manera.

Actualment comptem amb altres nous formats o suports en què poder llegir. Creus que són compatibles les diferents opcions de lectura? O, per contra, creus que en deu anys el paper s'extingirà?

A mi m'agraden els llibres en paper. Mentre existim els dinosaures que ens vam criar amb ells hi haurà qui els compri.

No sé si desapareixeran els llibres o no. Tampoc em preocupa massa. Els llibres són els portadors de la literatura. La literatura no pot desaparèixer mentre hi hagi persones. La literatura, amb la resta de les arts ens fa humans. Si desapareix seguirà havent descendents de l'homo sapiens, però les persones ja no habitarem la terra (ara crec que semblo un científic boig).

El que sí em preocupa que desaparegui és la narració. Els pares d'avui llegeixen llibres però els costa més explicar històries. Això sí que em preocupa. Creuen que no en saben. En els meus tallers realment el que treballem és que es deixin de tonteries i s'adonin que sí que en saben. És una cosa que dóna la paternitat.

I per finalitzar, abusant de l'oportunitat brindada, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar en els nostres petits l'amor per la lectura.

Ui, això és demanar molt.

Jo només puc dir-vos que m'encanten els llibres de Juan Farias

Moltíssimes gràcies pel teu temps i atenció, i des de boolino t'oferim un espai per compartir inquietuds i coneixements amb els nostres seguidors quan vulguis.

Links d'interès:

www.pabloalbo.com

http://www.facebook.com/pablo.albo

 

registrate banner post esp

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: pablo albo, boolino entrevista, literatura infantil, llibres infantils, contacontes, narració oral, lluny, gegant de mica en mica

Comentar post

Teresa

Genial Pablo Albo.