Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

boolino entrevista a Paco Roca

Jóvenes lectores  · 

boolino entrevista a Paco Roca

 

"Explicar històries. Això és el que més m'agrada."

Es considera un  privilegiat que ha aconseguit viure del seu somni infantil. Des de petit volia treballar dibuixant i actualment compagina la il·lustració, amb el còmic.

Com a il·lustrador ha fet tot tipus de treballs, des de publicitaris a editorials, passant també pel món de la premsa en la qual ha publicat, entre altres llocs, al suplement cultural Babelia i El Semanal d'El País, la revista RockdeLux, Cinemanía, Efe Eme... Per a la televisió ha fet sketch i capçaleres per alguns programes.

A la ràdio col·labora cada setmana des de fa anys a una tertúlia radiofònica a Punto Radio València. Ha col·laborat com a guionista i dissenyador de personatges en l'adaptació al cinema de la seva novel·la gràfica Arrugues, per la qual ha rebut el Goya al millor guió adaptat i Mestre Mateu a la millor direcció artística i millor guió.

En els últims anys no ha parat de viatjar impartint tallers i donant xerrades sobre el seu treball en llocs com Santo Domingo, Mèxic DF, París, Roma, Hèlsinki, Tòquio, Manchester, Edimburg, Mantova, Praga, Pozoblanco, La Pobla...

Ha publicat com a autor i il·lustrador: GOG; El juego lúgubre, una visió personal del pintor surrealista Salvador Dalí, Hijos de la Alhambra, història d'aventures sobre un pintor del romanticisme francès del segle XIX que visita l'Alhambra, El Faro, una història amb la guerra civil com a teló de fons i premiada al millor guió realista pel Diario de Avisos de Tenerife, el degà dels premis de còmic que s'atorguen a Espanya; Arrugues que tracta sobre l'Alzheimer, la vellesa i la solitud i que entre altres premis ha aconseguit el de Millor àlbum i millor Guió al Festival de Còmic de Barcelona, el Premi Nacional de Còmic i els premis al millor àlbum en els festivals de Lucca i Roma, Las calles de arena, treball que tracta sobre la destinació i l'absurda societat en què vivim, Emotional World Tour, diari de la creació d'Arrugues, L'hivern del dibuixant, història que recrea la vida dels dibuixants de còmics a l'Espanya franquista i que ha obtingut el premi de Diario de Avisos de Tenerife, el premi al millor guió i millor obra espanyola del Saló del còmic de Barcelona i millor obra i millor guió en Expocòmic, Memorias de un hombre en pijama, recopilació de les pàgines dominicals aparegudes al diari Las Provincias, La Metamorfosis, llibre il·lustrat dels relats curts de Franz Kafka.

6a014e6089cbd5970c017744837ab2970d-800wi

Et consideres un privilegiat per viure del teu somni infantil. Llavors, feliç?

La felicitat absoluta és un ideal impossible d'assolir, però podria dir que sí sóc feliç. Professionalment, com bé dius, he aconseguit viure d'una cosa que per a mi és més a prop de ser un joc que un treball.

Quin desig tenies de petit que ara compleixes?

De petit m'encantava dibuixar més que qualsevol altra cosa en el món. I vaig descobrir que explicar històries amb dibuixos era amb allò que més gaudia. Dibuixava històries per als meus germans, feia les meves versions en còmic de les pel·lícules que m'agradaven i sempre que els meus professors m'ho permetien, lliurava els treballs de classe en format còmic.

Pensava si podria, de gran, viure d'una cosa que em produïa tant plaer com era narrar les meves històries per mitjà del dibuix.

Recordes la teva primera il·lustració?

La meva mare encara guarda una carpeta de cartró blau plena de dibuixos de la meva infància. El més antic que hi ha en aquesta carpeta és un dibuix de quan tenia cinc anys, en què vaig copiar els meus personatges preferits de l'editorial Bruguera: Zipi i ZapeMortadelo...

Quin és el teu procés creatiu?

Tot comença amb una idea. És la part més important i la més difícil d'explicar. No sé exactament d'on sorgeixen. Imagino que del brou de cultiu que és tot el que ens envolta, el que veus, sents... A partir d'aquí el procés és una mica artesanal, un seguit de receptes que aprens amb els anys. Esbosses la idea, proves diferents composicions fins a trobar la més adequada. Busques l'estil gràfic més adequat per transmetre aquesta idea. I finalment fas la il·lustració.

Arrugas03El teu currículum no deixa indiferent a ningú. Has treballat en premsa, televisió i ràdio, a més de treballar mà a mà amb els llibres. Què és el que més t'agrada de tot?

Explicar històries. Això és el que més m'agrada. Cada mitjà té els seus pros i contres. La televisió o el cinema és un treball conjunt. El còmic per exemple és una mica solitari. La ràdio és pura improvisació, mentre que els altres requereixen molta planificació.

Amb quina finalitat fas el teu somni?

Cada nova il·lustració, cada nou còmic és un nou repte. Per a mi es tracta d'aprendre alguna cosa nova, de conèixer millor amb cada nou projecte. Aquesta superació personal té com a finalitat la recerca de la felicitat personal.

Podríem dir que la millor de les teves obres és Arruguesun còmic que ha rebut diversos premis, com el Premi Nacional de Còmic del 2008. Fins i tot ha arribat a ser adaptada cinematogràficament i va obtenir el premi Goya a la millor pel·lícula d'animació i al millor guió adaptat. Què sents quan veus que el teu treball ha estat tan valorat? 

Com deia abans la meva motivació a l'hora de crear és bastant "egoista". En el cas d'Arrugues, per exemple, intentava comprendre la vellesa dels meus pares, la seva solitud.

Però la naturalesa d'un llibre és ser llegit i l'autor vol que sigui per la major quantitat de gent possible. I si a més els lectors s'emocionen amb la teva història la missió ha estat un èxit.

Els premis són una cosa secundària. T’alegra obtenir-los, et confirma que vas per bon camí i et serveix com a promoció, però els premis no són un certificat de qualitat d'un llibre.

Arrugues

Autor: Paco Roca // ISBN: 9788415163534

Actualment els llibres de paper estan desapareixent a poc a poc per donar pas a les noves tecnologies com els llibres electrònics, creus que són compatibles les dues opcions de lectura? O, per contra, creus que en 10 anys el paper s'extingirà?

Espero que no. Jo crec que durant molt de temps conviurà el paper amb el format digital, igual que conviuen, per exemple, les pel·lícules al cinema o en televisió.

El que potser sí comenci a canviar és la forma de narrar perquè aquesta depèn sempre del format de lectura.

Fins a quin punt diries que és més beneficiós llegir que veure televisió?

Infinitament. És la diferència entre volar amb avió i tenir les teves pròpies ales per solcar lliurement el cel. Veient una pel·lícula som esclaus d'una única visió. A un llibre però som lliures d'imaginar el relat com vulguem, l'autor només ens mostra el camí.

A boolino estem convençuts que hem d'aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més,Arrugas1 perquè es diverteixin i, a més, quan siguin adolescents i adults segueixin fent-ho, i hagin desenvolupat més les seves capacitats cognitives. Què els recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?

Que ensenyin amb l'exemple i que ells també llegeixin. Que s'adonin veient llegir als seus pares que la lectura és una cosa divertida.

Si tu has aconseguit complir el teu somni, què diries a totes aquelles persones que busquen el seu?

Potser el més difícil sigui trobar aquest somni. Jo vaig tenir la sort de saber quin era des que era petit, però no sempre és així. Crec que en aquest cas és molt important el paper dels pares i educadors per orientar els nens.

Un cop trobat aquest somni que ens apassiona, la resta és fàcil. No caldrà sacrifici perquè gaudirem de cada moment que dediquem a la seva consecució.

I per acabar, i abusant de l'oportunitat brindada, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar en els nostres petits l'amor per la lectura.

Jo gaudia molt (i ho segueixo fent) llegint llibres d'aventures, els de Julio Verne, per exemple. Viatge al centre de la terra era un dels meus favorits.

També els que succeïen en llocs exòtics m'encantaven, com el llibre La meva família i altres animals, de Gerald Durell.

Moltíssimes gràcies pel teu temps i atenció, i des de boolino t'oferim un espai per compartir inquietuds i coneixements amb els nostres seguidors quan vulguis.

Links d'interès:

http://www.pacoroca.com

RHM 5-1 230 x 50 patrocinio blog Salamandra 5-3 230 X 50 0213  

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: boolino, entrevista, paco roca, literatura infantil, contes infantils, cómic, il.lustració infantil

Comentar post