Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

boolino entrevista a Roberto Aliaga

Jóvenes lectores  · 

boolino entrevista a Roberto Aliaga

  

"Quan a algun col·legi o a alguna biblioteca algú em diu: "A mi no m'agraden els llibres" jo sempre els pregunto el mateix: Però els has llegit tots?"

Roberto Aliaga (Argamasilla de Alba, 1976), és biòleg i escriptor de literatura infantil i juvenil. Va aterrar a la LIJ el 2005 i a partir de la bona acollida de crítica i públic de Cactus del desierto, ha anat publicant a bon ritme i cada any més obres que l'anterior. Al costat de l’il·lustrador català Roger Olmos va guanyar el 2008 el Premi "Lazarillo de álbum infantil ilustrado" per El príncep dels embolics, i el 2009 la Biblioteca Juvenil de Munic ha inclòs en la seva prestigiosa selecció White Raven la novel fetitxe d'aquest autor, Cactus del desierto.

Les seves obres han estat traduïdes a 13 llengües: català, gallec, euskera, anglès, francès, portuguès, italià, alemany, turc, japonès, coreà, brasiler i polonès.

Hola Roberto, com es passa de la biologia a la literatura infantil i juvenil?
1291

És una pregunta recurrent, però no és tan estrany. Tenim per aquí un parell de matemàtics i fins una física nuclear...

La meva excusa és que la literatura infantil va ser abans, però com treia millors notes en les assignatures de ciències vaig anar per aquí. No obstant la formació no ha de ser excloent en cap sentit. Els filòsofs també sumen, els científics fan mots encreuats i els polítics... bé, ara no em surt, però segur que també saben fer alguna cosa diferent al que vulgui que facin normalment.

Sens dubte Cactus del desierto va ser l'obra que et va obrir les portes a aquest món. En què et vas inspirar?

Cactus del desierto és un conte que parla de la llar i de la soledat. Possiblement és el més autobiogràfic que tinc, perquè el vaig escriure en una època de canvis i mudances, i de no saber ben bé on és casa teva... Amb divuit anys vaig venir a estudiar a Alacant i des de llavors em va començar una mena de crisi existencial, de no saber on era realment, perquè ni aquí ni allà em sentia com a casa. Una cosa rara. Encara sort que va néixer la meva filla (coincidint amb la publicació d'aquest llibre, precisament) i se’m van treure les tonteries.

T'esperaves aquest triomf?

No ho entenc com un triomf. Això es diu quan es guanya un premi gros. Crec que seria més apropiat dir que el cactus va ser ben rebut... I no, per descomptat que no m'ho esperava.

Recordes algun llibre infantil que marqués la teva infància?

Sí, recordo especialment En Jim Botó i en Lluc el maquinista i Vania el forçut d’Otfried Preussler. Van ser dos llibres que em van fascinar i sobresortir de la resta.

Al costat de Roger Olmos vas rebre el Premi Lazarillo per l'àlbum infantil il·lustrat El príncep dels embolics, t'ho esperaves? Què té aquest llibre que no tinguin els altres?

No, què va. No m'ho esperava. A més aquest premi va ser una mica de rebot, perquè el llibre estava contractat per una editorial, però, abans que el llibre sortís van tenir problemes i van tirar la persiana. Ens van alliberar els drets i ens vam quedar amb aquell llibre acabat. Roger el va enviar als seus contactes. Jo als meus, i se'ns va acudir presentar-lo al Lazarillo, perquè donava la casualitat (realment va ser una casualitat) que s'ajustava a les bases.

El que més m'agrada d'aquest llibre és que acaba malament. I no està ben vist en aquests temps això que un llibre acabi malament...

Les teves obres han estat traduïdes a 13 llengües i la prestigiosa Biblioteca Juvenil de Munic ha inclòs en la seva selecció White Raven la teva primera novel·la, has complert el teu somni?

Em considero molt afortunat perquè, des de fa més de tres anys, em dedico professionalment a una cosa que m'apassiona, i que abans feia en el meu temps lliure, compaginant-ho amb un altre treball del món real. En aquest sentit sí que puc dir que he complert el meu somni. Però no s'ha d'entendre com quelcom definitiu, com si es tractés d'una meta aconseguida. Al contrari. El somni és ser-hi, però cal fer camí cada dia. I aquí estem...

A boolino estem convençuts que hem d'aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, perquè es diverteixin i, a més, quan siguin adolescents i adults segueixin fent-ho, i hagin desenvolupat més les seves capacitats cognitives, què els recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?

Que llegeixin llibres, ells i els nens, junts i per separat, en veu alta i en veu baixa. Que comprin llibres. Que vagin a les biblioteques. Als conta contes. Que portin un llibre sota el braç, encara que sàpiguen que no podran llegir més de dues pàgines. Que els expliquin als nens de què van els seus llibres d'adult i preguntin pels llibres del nen. Que quan al nen li agradi una pel·lícula, li busquin el llibre. I sobretot, donar la possibilitat al nen de provar tota la varietat de llibres. Quan en algun col·legi o en alguna biblioteca algú em diu: "A mi no m'agraden els llibres" jo sempre els pregunto el mateix: Però els has llegit tots?

9788415241935-cover  33847.1324044374.1280.1280

Autor: Roberto Aliaga // Il.lustradora: Sonja Wimmer // ISBN: 9788415241935

Actualment comptem amb nous formats o suports de lectura, creus que són compatibles les diferents opcions de lectura? O, per contra, creus que en deu anys el paper s'extingirà?

No espero (ni desitjo) que el paper s'extingeixi en deu anys. El passaria molt malament, perquè no m'acostumo a llegir en una pantalla. No puc. Escric en pantalla, i rellegeixo i corregeixo, però per llegir de veritat el que he escrit he de imprimir. Només llavors un s'adona de la diferència... No té res a veure un text amb l'altre. Les paraules canvien. Els signes de puntuació es recol·loquen, i el conte és un altre, semblant, però un altre.

uncamaleonenlaescueladegatos img okEn quina mesura t'afecta que un llibre es publiqui en format electrònic?

Una publicació electrònica no és un llibre. És un pdf en una pantalla. Si té animació pot convertir-se en una cosa graciosa, a mig camí entre un curt i un joc. Però tampoc és un llibre. És com comparar una imatge jpg de la meva àvia amb una fotografia en blanc i negre, de cartró groguenc, que té tacte, i olor, i una història... Realment les dues coses són una fotografia?


I per finalitzar, abusant de l'oportunitat brindada, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar en els nostres petits l'amor per la lectura.

Ahir vaig estar a la biblioteca amb la meva filla. Entre els dos vam treure una dotzena d'àlbums. Alguns són molt bons, altres passables, i altres sé que seran una llauna, però els vam treure igualment perquè aquí hi ha la gràcia. Després, després de llegir-los, els comparem. És bo que cada un vagi descobrint el que li agrada, per què li agrada... 

I quan la meva filla em contesta: I a tu? sóc contundent: Jo he preguntat abans!

Moltíssimes gràcies pel teu temps i atenció, i des de boolino t'oferim un espai per compartir inquietuds i coneixements amb els nostres seguidors quan vulguis.

Links d'interès:

http://roberto-aliaga.blogspot.com.es/

https://www.facebook.com/raliagas

 RHM 5-1 230 x 50 patrocinio blog Salamandra 5-3 230 X 50 0213  junie

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: boolino, entrevista, roberto aliaga, cactus del desierto, el príncep dels embolics, literatura infantil, llibres per a nens

Comentar post