Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

boolino entrevista al Carles Cano

Jóvenes lectores  · 

boolino entrevista al Carles Cano

"...que els cantin i els expliquin contes a l'hora de dormir, que els acompanyin al món inquietant dels somnis amb històries meravelloses, després que els llegeixin i que ells llegeixin també."

És despistat i petit d'alçada, el que fa que sempre camini per les voreres, caient sovint. Parla pels colzes, pels micròfons i per no callar. Ha superat alguns vicis com l'estudi, però conserva alguns altres com cantar, explicar, ballar i consumir ingents quantitats de tovallons de paper als bars. És pare de dos nois que ja no es barallen i als quals els encanta criticar les seves paelles. Li agraden especialment el cinema, les botifarres de ceba, els gossos sense marca, els gats de carrer, fer coses noves, tenir munts de projectes i la gent simpàtica. That's all folks!

"Vaig néixer a València, el 1957 (l'any de la riuada) segurament per això el meu horòscop és d'aigua: Peixos. Sóc llicenciat en Filologia Catalana, he treballat de fuster, tallista, cambrer, professor de ball, locutor i guionista de ràdio i televisió, conta-contes, professor d'institut i encara hi ha munts de coses que m'agradaria fer! 

3785 Cuentacuentos Carles Cano

He viatjat una mica, he llegit una mica, he publicat uns quants llibres i, sobretot, he explicat molts contes. Contes d'ara i de sempre, contes propis i d'altres, llargs i curts, de riure i de por, de parlar i de callar, contes que acaricien i contes que posen els pèls de punta. Contes, contes ".

Hola Carles, a la teva autobiografia dius que has treballat de "fuster, tallista, cambrer, professor de ball, locutor i guionista de ràdio i televisió, conta-contes i professor d'institut", què més t'agradaria fer?

M'agraden especialment les coses noves i m'encantaria saber pintar, o dibuixar o tocar algun instrument musical, però per tot això hauria d’emprar molt de temps i crec que es quedarà per a una altra vida. El que sí que estic fent és aprendre anglès i practico el meu italià macarrònic.

Què et va fer llançar-te al món de la literatura infantil i juvenil?

Una aposta. Vaig apostar amb un amic que era capaç d'escriure 10 pàgines per presentar-les a un concurs de contes. Vaig guanyar l'aposta, el concurs per descomptat que no, donaven un suculent premi i era el primer que escrivia, però l'hi vaig ensenyar als meus amics als quals els va semblar molt bé el meu text i em van animar a seguir escrivint. I aquí segueixo, apostant contra mi mateix a veure si sóc capaç d'escriure sempre una altra cosa més.

Recordes algun llibre que marqués la teva infància?

Els de Julio Verne de la col·lecció Bruguera, especialment 20.000 llegües de viatge submarí, L'Illa Misteriosa i Viatge al centre de la terra.

De tot el que has fet fins ara, què és el que més t'omple?

Uf, que difícil escollir! Em vaig divertir molt fent un programa de ràdio a Ràdio Nou, "El Trencanous" era un programa infantil molt gamberro que tenia més audiència adulta que infantil, en què feia de locutor i guionista. Però també gaudeixo molt explicant i quan els xavals m'expliquen com de bé s'ho han passat llegint algun llibre meu, he de contenir la respiració per poder passar per les portes.

El 1994 vas obtenir el Premi Lazarillo de creació literària per T'he agafat, Caputxeta! Què té aquest llibre que no tinguin els altres?

És d'aquests llibres que neixen amb estrella, era la primera vegada que el premi Lazarillo s'obria a altres gèneres que no fossin només la narrativa i crec que va guanyar per unanimitat. Em sembla que estava en estat de gràcia quan el vaig escriure, porta 18 edicions en castellà i 14 en valencià, uns 75.000 llibres venuts, que per a una obra de teatre està molt bé. A més, com no té grans complicacions tècniques i hi ha un munt de personatges, és una de les obres més representades a col·legis de tot Espanya i els professors i els nois sempre m’agraeixen com s’ho han passar de bé muntant-la. En aquests moments una companyia brasilera l'està representant a Sao Paulo.

t-he-agafat-caputxeta-9788421687086

Autor: Carles Cano // ISBN: 9788421687086

Explica'ns una mica més, com és el teu procés creatiu? O els teus objectius abans d'iniciar una activitat de conta-contes.

Uf! Això dóna per a una tesi doctoral, però us diré que el meu procés creatiu de vegades parteix d'una idea, això sempre és el més difícil, tenir una bona idea: potent, original o divertida. De vegades se m'ocorren anant pel carrer, a l’entreson o veient una pel·lícula o llegint. Altres vegades la cosa part d'un encàrrec: "Has de fer un conte per a nens de 6 a 8 anys en què aparegui algun personatge clàssic". Però moltes vegades em sento davant de l'ordinador a veure que surt. A l'últim conte que estic escrivint em vaig asseure i vaig escriure: "Hi havia una vegada una princesa que es deia Topamí..." i a partir d'aquí vaig seguir. Porto 25 pàgines, l'han passat un munt de coses a aquesta princesa capritxosa que no sap el que vol i per això el vol tot, i encara li passaran unes quantes més.

Els meus objectius a l'hora d'explicar contes són divertir, fer pensar, fer que el temps s'aturi, aconseguir ficar a la història als oients, siguin adults o nens i que m'acompanyin durant una hora pel territori del havia una vegada... on qualsevol cosa pot passar.

A boolino estem convençuts que hem d'aconseguir que les nenes i els nens llegeixin més, perquè es diverteixin i, a més, quan siguin adolescents i adults segueixin fent-ho, i hagin desenvolupat més les seves capacitats cognitives. Què els recomanes als pares que volen que els seus fills siguin bons lectors?

Primer que els cantin i els expliquin contes a l'hora de dormir, que els acompanyin al món inquietant dels somnis amb històries meravelloses, després que els llegeixin i que ells llegeixin també. Si un nen veu que el seu pare i la seva mare llegeixen, que es diverteixen, que s'ho passen bé, segurament també ells voldran llegir.

Actualment comptem amb altres nous formats o suports en què poder llegir. Creus que són compatibles les diferents opcions de lectura? O, per contra, creus que en deu anys el paper s'extingirà?

Per descomptat que són compatibles, ja llegim tots molt en pantalles. I no, no crec que en 10 anys s'extingeixi el paper, encara hi ha moltes sensacions que té el paper i no té la pantalla: l'olor, la textura, el pes, la presència física del llibre... tot això no ho pot suplir la pantalla. El llibre no és només contingut, també continent, forma.

Per finalitzar, abusant de l'oportunitat brindada, ens atrevim a demanar-te que ens recomanis alguns llibres per aconseguir despertar en els nostres petits l'amor per la lectura.

Hi ha tal quantitat de bons llibres que és difícil escollir però bé, allà van alguns dels meus favorits: Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak, Frederick de Leo Lionni, Rodolfo y la Bestia Monstruosa de Tony Ross, El pirata que quiso capturar la luna de Dennis Hazaley, Sapo y Sepo de Arnold Lobel, Mermelada de anchoas de Carmen Santonja, Cuando de noche llaman a la puerta de Xabier Ponte Docampo, Més música, mestre! de Miquel Desclot, Alícia al país de les meravelles de Lewis Carroll. Tot Roald Dhal, especialment Cuentos en verso para niños perversos, La verdadera y singular historia de la princesa y el dragón de J.L. Alonso de Santos. Tot Rodari. Per més grandets qualsevol de Juan Manuel Gisbert i, per descomptat, els clàssics: Grimm, Perrault, Cuentos a la luz de la lumbre d'Antonio Rodríguez Almodóvar, Les Rondalles Valencianes d'Enric valor...

Moltíssimes gràcies pel teu temps i atenció, i des de boolino t'oferim un espai per compartir inquietuds i coneixements amb els nostres seguidors quan vulguis.


registrate banner post cat

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: carles cano, literatura infantil, teatre infantil, contacontes, t'he agafat caputxeta

Comentar post