Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

El conte vivent

Queremos saber...  · 

El conte vivent


Per Andrea Pérez

Sovint els narradors i escriptors afirmen que els contes i les històries viuen a les persones que les expliquen, més d'una vegada hem sentit que els contes i les històries viuen en l'oralitat més que en cap altre lloc, que s'alimenten de variants i de reinterpretacions.

Sovint, encara que ho sapiguem, oblidem que els inicis de la literatura no són escrits, que les cançons, nadales, romanços es cantaven al ritme del treball, en les festes, a casa. A l'Edat Mitjana, allò escrit era un succedani de la veu i els pocs llibres dels que es disposaven estaven al servei de la paraula oral, de les lectures en què un narrador explicava les històries de viva veu a un públic de totes les edats. La lectura individual era rara fora dels monestirs i la lectura en silenci no existia. Els pocs lectors individuals pronunciaven allò que llegien com en una espècie de ruminació, per això, fins l'escriptura quedava subjecta a la veu de la persona que llegia.

archivo 801Aquestes històries no quedaven fixades com l'escriptura és capaç de fixar-les, i viatjaven a través de les persones, de les ciutats, dels països, de les veus. Fins al punt que, avui en dia, a països com Turquia, Bulgària o Grècia, encara poden escoltar-se, en alguns pobles, romanços medievals en castellà que van arribar de mans d'antics sefardites quan van ser expulsats de la península. Missatge per als escèptics: fins a tal punt arriba la força de l'oralitat.

Tots aquests tresors, com els contes i històries que les persones han anat transformant al llarg dels segles, s'han anat fent grans, han anat adquirint més significats, més variants. Per això diem que un conte oral mai serà el mateix avui, que demà, que d'aquí  cent anys, ni a un lloc que a un altre. I per això la narració oral és tan immensament rica: un conte explicat conservarà totes les empremtes de les persones que han anat explicant-lo i cantant-lo, serà un text col·lectiu, carregat de matisos, de capes, de símbols.

Es tracta d'històries concebudes per a la veu, perquè passin, es difonguin entre les persones: contes vivents. No hem d'oblidar que la literatura oral pertany a les persones del tot, és l'única que escapa i ha escapat durant segles de l'oficialitat, d’allò imposat, la literatura oral és un espai de llibertat creativa, en què les històries es transformen i muten en paral·lel a la gent que les explica. D'aquí la seva importància fonamental, d'aquí l'interès per mantenir en moviment aquestes històries que precisament per viure en l'esfera de la variant i la indeterminació estan més vives que qualsevol altra.

El conte vivent habita l'enigma del temps, un enigma sempre en transformació i per tant etern i irresoluble. Precisament per això no tenim de què preocupar-nos: mentre hi hagi veu, els contes mai moriran.

registrate banner post cat

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: formant grans lectors, el conte vivent, literatura oral, narració oral, contes infantils

Comentar post