Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

boolino entrevista a Alé Mercado

Jóvenes lectores  · 

boolino entrevista a Alé Mercado

"El que a mi m'agradava fer era donar-li els llibres als nens abans de llegir-los per primera vegada i veure quines històries interpretaven ells a través de les imatges... I aquesta era la millor part."

 

Neix a Granada el 1971. Explica que porta dibuixant, com qui diu, tota la vida. Va estar a punt de deixar el dibuix relegat a un segon pla en favor de l'enginyeria industrial quan el juliol del 2001 deixa Sevilla i es muda amb Siobhán (la seva dona, xicota llavors) a Dublin (Irlanda). Decideix buscar feina com el que fins llavors havia estat un hobby molt seriós: il·lustrador/dissenyador gràfic. Explica que al principi va ser bastant difícil trobar el seu lloc. El 2004 es muda a Kilkenny i el 2006 un dels seus treballs rep un premi nacional d'Il·lustració. A partir d'aquí han hagut una multitud de projectes interessants: cartelleria per a festivals d'art, música, comèdia... il·lustracions per a projectes de poesia, disseny de materials per a companyies teatrals... El 2010 decideix centrar-se en fer més del que més li agrada: els còmics. Comença a treballar en diverses novel·les gràfiques, però de sobte sorgeix la idea de Pablo Pájaro i ja no pot parar.

Amb Pablo Pájaro has fet la primera incursió en el món de la literatura infantil, exactament en el còmic per a nens. Explica'ns com ha estat el canvi del còmic adult al món infantil.

La forma de plantejar-ho és semblant a com estructuro les històries per a adults, però he de assegurar-me que el codi que utilitzo és l'apropiat per al públic més infantil. És a dir, escric la història tal com ho faig sempre. Em sembla que una bona història és independent del públic a qui es dirigeixi i, per tant, no hauria de patir limitacions a l'hora de idear.

Una altra cosa és una vegada que es té la història, com explicar-la. I en això sí que estic sent molt conscient que vull que l'audiència sigui tan àmplia i inclusiva com em sigui possible. Així, miro tots els elements que puc (composició, paleta de colors, punt de vista de la càmera, seqüenciació, narrativa) constantment en cada baula del procés per assegurar-me que ningú es queda fora. A vegades porta bastant temps trobar la millor manera d'explicar una escena, però en general, un cop estableixes certes regles, és relativament fàcil de seguir.

Autor: Alé Mercado // ISBN: 9788415357247

Qui és Pablo Pájaro? Com va néixer?

Pablo és el meu fill de 5 anys. Kíla és la meva filla de 6. Com treballo des de casa, passem bastant temps junts quan acaben el col·legi. Tenim molts jocs i un d'ells, inspirat en Calvin & Hobbes, consisteix a ficar un dels nens en una caixa de cartró, prémer una sèrie de botons que tenim dibuixats a l'exterior, simular un centrifugat et voilà: el nen al interior s'ha transformat en un animal o un objecte... A partir d'aquí els tres fem un petit teatre on representem les nostres reaccions, què pot ser bo al transformar-se, què pot ser dolent... Igual sona molt formulat però no ho és. El joc va sorgir de manera orgànica i així s'ha anat desenvolupant. Sense que ningú estableixi regles.

D'altra banda, una de les nostres activitats preferides és llegir llibres. I una de les coses que vaig notar des del principi és que el llibre tradicional és molt unidireccional (l'adult és l'emissor i el nen, especialment si no llegeix, només pot ser el receptor). El que a mi m'agradava fer era donar-li els llibres als nens abans de llegir-lo per primera vegada i veure quines històries interpretaven ells a través de les imatges... I aquesta era la millor part. Així que em vaig posar a pensar en desenvolupar un sistema on cada vegada que agafés el llibre es veiés com per primera vegada. Sense necessitat de seguir sempre un mateix text.

I finalment, la tercera motivació va venir d'observar al fill autista d'uns amics nostres que usava amb els seus pares comunicació no verbal per expressar-se. Em va encantar veure la comoditat amb la qual es movia en una aplicació per a iPhone en la que bàsicament construïa un còmic sense paraules per explicar com li havia anat el dia. Quan em vaig posar a veure el tipus de material literari que aquest noi tenia a la seva disposició em va semblar una mica trist. O era totalment didàctic (amb poca atenció a allò estètic) o les històries eren d'allò més lleig. Estem parlant de nens que no tenen cap problema en veure qualsevol producció de Pixar o Dreamworks... Així que vaig pensar que potser podia fer alguna cosa que servís per a ells també.

Però tenia una cosa molt clara: no volia que el llibre tingués l'etiqueta de "per a nens de 3 a 5 anys" o "per a nens autistes". El projecte de Pablo és totalment inclusiu, així que si ets un Premi Nobel d'Astrofísica amb un coeficient intel·lectual per sobre de 200 també et deixo que llegeixis a Pablo Pájaro (i espero que no et sentis decebut).

Segons expliqueu a la web de Pablo the Book, Pablo Pájaro serà un sèrie de còmics per a nens de 3 anys en endavant. Què esperes d'aquests llibres que podrem trobar en la col.lecció de Illa Flotant de l'editorial Thule?

Hi ha diversos objectius amb els llibres de Pablo. El fonamental és fomentar la creativitat del nen i el desenvolupament del llenguatge a través del còmic.

A partir d'aquí hi ha altres secundaris com són familiaritzar el lector amb els recursos narratius del còmic, i altres de caràcter més pedagògic plantejant qüestions de com interactua el nen o la nena amb el seu entorn, amb la família, les seves relacions socials. Hi ha molt Rudolph Arnheim, molt Edward de Bono, molt Rodari, molt Vigovsky...

Quins altres protagonistes ens esperen?

El primer llibre és, a propòsit, molt lineal i centrat en introduir a Pablo com a personatge. En els següents llibres la lent s'obre i deixa veure molt més enllà: primer la seva família, després el seu entorn immediat, els seus veïns... Jo veig els cinc llibres com un zoom-out enorme.

Conforme el camp de mira s'obre, hi ha nous personatges, nous conflictes i els caràcters que ja existeixen tenen oportunitat de desenvolupar-se també.

Els còmics per a nens petits, són imatges sense text o amb un text molt escàs on preval la lectura imatges. Com enfoques aquesta lectura del còmic infantil en un nen depenent les diferents etapes?

El millor que té la narrativa seqüencial és que mai ha necessitat de text per tenir validesa per a qualsevol tipus de públic. Treballs com els de Lynd Ward o, més recentment, Nicolás Priesl demostren que històries emocionalment molt complexes i amb un contingut social tremend es poden explicar sense necessitat d'utilitzar text.

Per a mi, els còmics sense text són la forma d'art més inclusiva que hi ha. No ho veig com una forma de dirigir-me als més petits sinó com una forma de no deixar ningú fora.

Dins de la literatura infantil, penses que el còmic està ben valorat pel sector? Se li dóna la importància que mereix?

El còmic sempre ha tingut l'estigma de ser una cosa que en un moment donat es supera. I és per això que es considera més infantil que altra cosa. En la meva experiència he de dir que no m'he trobat amb editorials que han rebutjat Pablo per ser un còmic. Crec que en la literatura infantil està gairebé assumit que la barrera entre un àlbum il·lustrat i un còmic ja no existeix (per a mi els àlbums il·lustrats sempre han estat còmics amb una vinyeta per pàgina). Almenys, això és el que veig en el mercat europeu (especialment l'italià, el francès, l'alemany) o el coreà.

Per què se li sol donar menys importància al còmic que a la narrativa? Al cap i a la fi, també és lectura, oi?

Per descomptat. No tens més que llegir Maus, Epiléptico (La Ascensión del gran Mal), Perramus, 4-botas... per adonar-te l'important que és el medi.

Amb el cinema va passar una cosa semblant. Recordo que a meitat dels 80 anar al cinema a veure alguna cosa d'autor era una cosa que gairebé ningú feia. Les sales estaven sempre buides. I moltes de les pel·lícules independents sortien directament en vídeo perquè no hi havia audiència. En la meva experiència, quan va començar a haver una generació d'aficionats que van començar a fer fanzines, el cinema va començar a prendre una dimensió diferent. De sobte aquestes sales començaven a omplir-se. Gent com Peter Greenaway o David Lynch començaven a ser noms dels que la gent començava a apropiar-se i, finalment, quan Reservoir Dogs va aparèixer va ser quan tot el joc va canviar.

Amb el còmic no ha passat encara. I no sé si passarà. A mitjans dels 80 va semblar que el còmic anava a pegar el gran salt a ser l'estendard de la cultura popular. Gent com Howard Chaikin, Frank Miller estaven produint els seus millors treballs, però ells mateixos es van veure arrossegats al món del cinema quan aquesta onada va passar.

Després, a meitat dels 90 el còmic alternatiu va ser el que va trobar noves energies de la mà de gent com els Hernandez Bros, Chris Ware, Seth, Dan Clowes o Peter Bagge... Però mai ha arribat (ni crec que arribi) a ser equiparat a la narrativa tradicional. Dit això, totes les grans editorials: Penguin, Harper Collins... tenen una divisió de Novel·la gràfica on publiquen a Art Spiegelmann, Marjane Satrapi, Joe Sacco, David Mazzuchelli...

Ara mateix crec que el medi està en un excel·lent estat de salut. I el còmic francès (el més recolzat per estaments oficials) és el que està produint les millors obres. Gent com Blutch, Peeters o Christophe Blain són exemples de com fer literatura amb majúscules en format còmic.

Quins van ser els teus primers passos com a lector i il·lustrador? Quines lectures van ser decisives en la teva infància?

Pel que fa a literatura infantil n'hi ha un per sobre de tots que sempre m'ha marcat. Encara avui és el meu llibre infantil preferit:  “El Gentil Dragón Rojo” de Max Velthuijs. És el que tot bon llibre ha de ser: intemporal, divertit, ben dibuixat i, com crec que va dir Lubitsch: "un guió d'acer"

En un altre ordre de coses i tenint en compte la teva experiència, quin seria el teu consell per als pares que volen fomentar la lectura infantil?

Més que consells (que no em veig molt capacitat jo), donaria un seguit de recomanacions per treure de la lectura molt més del que hi ha escrit i dibuixat...

La primera és deixar que la primera lectura la faci el nen o la nena. Si no sap llegir, millor, que s'orienti pels dibuixos. I com més es desviï de la història o comenci a divagar, millor.

Una altra cosa que fem els meus nens i jo és el que ells anomenen "prediccions". Abans de passar pàgina, si estem en un punt interessant ells comencen a explicar el que creuen que passarà. Com més boig millor.

Després tenim altres jocs que incorporem de tant en tant: finals alternatius, què passa després que s'acabi la història, què passa abans, explicar la història des del punt de vista del dolent, d'un personatge secundari...

Es pot animar a la lectura des dels còmics?

Clar. Jo és que no veig diferència entre un i altre.

Fins i tot quan es tracta d'adaptacions literàries és interessant. Per mi, el Robinson Crusoe de Christophe Gaultier és el mateix que llegir el llibre directament.

El plaer de llegir alguna cosa com From Hell d'Alan Moore és comparable a llegir Crim i Càstig.

Això no és dir que tots els còmics siguin bons. És clar que hi ha molt còmic dolent... I molt llibre dolent també.

Al final de l'entrevista sempre demanem que ens recomaneu alguns llibres que considereu especials i que puguin despertar en els nens l'amor per la lectura. Quins ens recomanes?

Lemony Snicket/John Klassen - The Dark. Un llibre molt fosc però una delícia.

(Aquesta és una ressenya que vaig fer del llibre per Inis Magazine)

Chris Haughton - Els seus dos llibres, Una mica perdut (al que li han donat el Super Premi Andersen) Oh, no Charlie! són dos dels llibres favorits a casa meva. Són increïblement senzills, gràficament espectaculars i les històries donen per moltíssim.

Chris Judge - Els seus dos llibres de "La Bestia" i la seva app per iPhone i iPad són magnífics. No sé si estan publicats a Espanya.

Benji Davies - Benji és un autor més que reconegut al Regne Unit. sempre ha fet treballs d'il·lustrador per a altres. Ara treurà el seu primer llibre escrit per ell, The Storm Whale, i és al·lucinant.

Enllaços:

http://pablothebook.net/

http://alemercado.com/

https://www.facebook.com/PabloTheBook

http://www.twitter.com/pablothebook @pablothebook

RHM 230x50 1305 v03 Salamandra 5-3 230 X 50 0213

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: entrevistes a boolino, ale mercado, comic, literatura infantil, pablo pajaro

Comentar post