Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

Entrevista a Inma Muñoz

Jóvenes lectores  · 

Entrevista a Inma Muñoz

Imma Muñoz (Barcelona, 1973) és periodista, i treballa a El Periódico des de fa gairebé 20 anys. Els últims set, al Dominical, on ha escrit bàsicament sobre literatura. La seva passió pels llibres, i pel boli vermell, ha fet que en el temps lliure que li deixava el diari abans de ser mare hagi fet correcció d’estil per a una editorial. Quan la Nora va arribar al món, fa prop de cinc anys, tot això es va acabar, però van començar moltes altres coses. Una d’elles, l’interès per la literatura infantil.

Com a mare, què és el que has observat que agrada als nens dels llibres? Què busquen en una lectura, en una història?

Puc parlar del cas concret de la meva filla, que té quatre anys i mig llargs. A ella li agrada molt reconèixer els personatges i les situacions: que siguin nens i nenes amb qui comparteix vivències (anar a l’escola, anar de càmping, tenir conflictes amb els amics o amb la familia, tenir por) o trets de personalitat que a ella l’angoixen una mica, com ara ser molt tímid i vergonyós (ella ho és). Amb aquests eixos, li agrada que desenvolupem una història que tingui un final tranquil.litzador. De vegades em sembla que busca respostes, eines per enfrontar-se a aquestes situacions. O potser sóc jo, que crec que les hi dono així, i a ella ja li va bé perquè el que vol és compartir aquestes estones amb la mare…

 Li agrada ser conscient que sap coses, que aprèn, i sorprendre’ns amb el que ha descobert. Crec que és molt bo demostrar-li que aprenem escoltant-la: això la incentiva a seguir explorant.

Què fas per fomentar la lectura a casa? Creus que és cert que si els nens veuen llegir als pares, agafen el gust per la lectura?

Doncs jo, justament, el que faig és llegir davant d’ella i fer explícit que m’ho passo molt bé fent-ho. No sé valorar, però, si està servint perquè ella s’hi aficioni. Des dels seus primers mesos de vida hem llegit contes a l’hora de dormir, i té una biblioteca ben farcida. El conte nocturn no el perdona, però no en fa gaire cas fora d’aquest context. Quan jo em poso a llegir i li demano que m’acompanyi, s’estima més agafar llibretes i pintar i retallar. I no deixar-me llegir a mi…

Quin tipus de llibre infantil t’agrada? Àlbum il·lustrat, de coneixements? A partir de quina edat consideres que poden començar a triar les seves pròpies lectures amb cert criteri?

A mi m’agraden àlbums il.lustrats, i noto que a ella cada cop li agraden més. Abans es limitava a escoltar-me, però ara cada cop més demana mirar els dibuixos després que jo li hagi llegit el text, a la recerca de veure amb els seus ulls aquella cara o aquell detall que jo li he descrit amb la lectura. Com més gran es fa, més interès demostra pels llibres de coneixements. Li agrada ser conscient que sap coses, que aprèn, i sorprendre’ns amb el que ha descobert. Crec que és molt bo demostrar-li que aprenem escoltant-la: això la incentiva a seguir explorant.

Jo ja la deixo triar, la meva filla, tot i que les tries no m’acostumen a agradar: li encanten els clàssics passats pel sedàs Disney (que jo costumitzo amb finals més educatius, sense gaire èxit: “Mama, no és veritat que la Blancaneus li va dir això al Príncep”, contesta quan jo li dic que ella va respondre a la petició de mà amb un “Ja veurem, que he d’estudiar i viure moltes coses, encara”) i els que tenen com a protagonistes personatges telivisius tipus La Patrulla Canina. Tot i així, no crec que sigui positiu imposar-li lectures, ni negar-li les que a ella li interessen.

Com veus que ha anat canviant el llibre infantil en els últims anys? Creus que cada cop hi ha propostes més creatives?

No sóc una gran coneixedora del tema. I relativitzo molt el valor de la creativitat, en els llibres infantils. Per l’experiència amb la meva filla, he vist que coses molt innovadores que a mi m’han semblat genials no connecten amb ella, i en canvi molts clàssics donen perfectament en la diana. Crec que alguns llibres molt creatius estan més pensats per impressionar els pares que per agradar els nens. O potser és que estan fets des de l’òptica d’un adult que idealitza la infantesa. Però, insisteixo, només puc parlar des de la meva (curta) experiència personal.

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: entrevista, llibre infantil, lectura a casa

Comentar post