Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

Entrevista al narrador oral Joan Boher per Cayetana Sanz

Jóvenes lectores  · 

Entrevista al narrador oral Joan Boher per Cayetana Sanz

 

Per Cayetana Sanz (TRIVIUM Gestió Cultural)

“Un conte és un bitllet per iniciar un viatge.” Joan Boher

 

Llicenciat en Filologia Catalana i amb formació en el camp de la Interpretació i de l'Escriptura Dramàtica per a televisió i per a teatre, des de fa 10 anys Joan Boher es dedica de forma professional a la Narració Oral i en aquests moments és un dels narradors catalans més sol·licitats. En aquesta entrevista coneixerem com van ser els seus inicis, com construeix els seus espectacles i com entén la professió i l’ofici de narrador oral.

 

Com va començar l’aventura de voler explicar contes per a Joan Boher? Què la va motivar?

L’aventura va començar fa més de 10 anys. En acabar la carrera de Filologia, estava fent Literatura Espanyola a Barcelona i també tenia la intenció de fer teatre. Vaig acabar fent teatre amb el grup de la Universitat i allà un noi em va dir que a una editorial es buscava algú perquè anés a explicar contes. Jo havia fer un curset d’explicar contes però per res del món vaig pensar que això pogués arribar a ser un ofici. M’hi vaig presentar i així va ser com vaig començar a fer dinamització a la lectura i a treballar al servei de la biblioteca. Amb el temps, de mica en mica, vaig anar veient que anaven sorgint  més i més bolos, i que l’agenda s’anava omplint, primer amb la feina dins l’editorial i després amb els contactes que jo mateix vaig començar a fer a les biblioteques. Finalment vaig acabar deixant la feina a l’editorial. Me’n vaig adonar que amb els meus propis contactes i amb un mateix espectacle feia 100 bolos, el que significava moure la mateixa sessió per diferents llocs i a més poder-la millorar amb el temps, ja que la narració oral, com està molt relacionada amb les arts escèniques i amb el teatre, permet anar treballant el guió i millorar-lo.

Sí, en entrar a la teva pàgina web i veure el teló ja vaig adonar-me que la teva manera d’entendre la narració oral està directament relacionada amb el teatre.

Exacte! Jo crec que l’inici del teatre és la narració oral. La persona que parla s’expressa i per captar l’atenció teatralitza una mica. A partir d’aquí si ho exagerem i hi incorporem més actors, els actors ja parlen entre ells i el públic s’ho queda mirant. La narració oral el que té és que parla directament al públic, però està molt connectada amb les arts escèniques, amb el teatre.

Ets narrador, escriptor, guionista i especialista en activitats de dinamització lectora. Amb quina d’aquestes facetes t’identifiques més?

Bé, a mi m’agrada fer una mica de tot, i a més quan estàs dins això o de moltíssimes feines veus que unes es complementen amb les altres i que totes les facetes s’aporten i s’inspiren entre sí. Que quan fas d’escriptor les altres feines estan aportant-hi coses.

Els nens van a una sessió de contes per viure-hi una aventura i no dissimulen, si els agrada els agrada però si no… Quin es el repte més important per a un narrador de contes infantils?

El repte, per a qualsevol artista en general, és enganxar el públic. És el mateix repte per a un pare que explica un conte als seus fills. La diferència és que el pare l’explica en 5 minuts i el narrador ha d’estar a l’escenari una hora aproximada i mantenir l’atenció dels nens durant tot aquest temps. El narrador té nens de 3 a 10 anys i es troba amb la dificultat de trobar històries tan atractives i dinàmiques que puguin agradar tant als de 3 com als de 10.  Fins i tot, de vegades, venen nens d’1 a 2 anys i això es un problema gran que tenim els narradors, perquè no entenen la història. A aquestes edats se’ls hauria de fer un espectacle a mida.

És potser una qüestió que haurien de tenir més en compte els programadors i organitzadors?

Els programadors haurien de marcar més aquestes edats, ser més exigents amb els pares, tot i que és un problema difícil d’arreglar ja que de vegades venen amb els germans grans i amb els petits; però hi ha dies que venen els pares directament amb els nens petits, quan se sap i està testat que no escoltaran i que el que passarà és que la feina del narrador no arribarà als nens als quals ha d’arribar i que la sessió acabarà per no lluir tot el que hauria d’haver lluït. Això no passa a una escola, on a la classe tots els nens tenen la mateixa edat. Però a un centre comercial, a una llibreria, sí que els organitzadors no acostumen a tenir-ho en compte i és una qüestió de primer ordre.

Els organitzadors moltes vegades no tenen en compte la qualitat dels narradors orals com a artistes, i no es molesten massa a exigir bons professionals, el factor preu els importa moltíssim més que el professional. Si fem un símil és com si diguéssim que podem canviar un “Messi” per un jugador de segona regional. Sí, tots dos són futbolistes però el “Messi” és el “Messi”. Hi ha sectors on es valora molt la qualitat de la gent i d’altres on no tant. I a la narració oral jo crec que no tant, i això s’acaba notant en els resultats.

Què es la narració oral com a espectacle?

La narració oral és realment un espectacle amb cara i ulls que pot estat molt ben fet dins de la senzillesa que té i també pot estar fatalment fet. És com la música, el teatre o la lectura. La pregunta no és si t’agrada, la pregunta és: quina música, quin teatre, quina lectura t’agrada? El mateix passa amb la narració oral. La pregunta és: quina t’agrada? Jo et diria que és una feina sobretot dels programadors, perquè, en definitiva, si preguntes als narradors tots et direm que som els millors del món però els programadors són els qui finalment decidiran qui ho és i qui no. Si parlem de l’espai on es desenvolupa la sessió, veurem que hi ha una mica la idea que com es un format que es pot fer a qualsevol lloc s’ha d’acabar fent a qualsevol lloc. I bé, sí, es pot fer a qualsevol lloc, però, salvant les distàncies, és com l’òpera, que també la pots venir a fer al carrer, però es perdrà una mica l’atenció de la gent i no serà el que podria haver estat amb les condicions adequades.

Els narradors sou com gimnastes, heu de fer servir la paraula, els gestos, improvisar, heu d’estar en plena forma. Com vius tu la gimnàstica d’explicar contes a nens, de mantenir la seva atenció i escolta?

Un dels avantatges més clars de la narració oral és que no és una obra de teatre, on hi ha un guió que s’ha de seguir. En narració oral també existeix aquest guió però l’àmbit de la improvisació és molt alt, i pot arribar a ser tan alt que pots començar pensant a fer un tipus de sessió i acabant fent un altre, si per exemple et trobes amb un públic molt petit o d’edats més grans al que esperaves veure-hi, tot i que no és el més aconsellable, ja que si has dit que explicaries “Contes d’arreu del món” i acabes explicant “Contes catalans”, és que ha fallat alguna cosa. Però bé, millor canviar abans que d’alguna manera la cosa no acabi de rutllar bé.

Per a algú com tu que ets llicenciat en Filologia i que ha estudiat Estructura Dramàtica, imagino que la paraula és la matèria prima al voltant de la qual es construeix l’estructura del que és l’edifici d’una sessió de contes.

Exacte, la paraula és l’element més important, però abans destacaria una cosa a la qual no se li dóna gaire importància a l’hora d’explicar un conte, sobretot per a l’escriptor o l’autor, i que és la trama: la bastida de tot l’edifici. Les paraules acompanyen però l’estructura és la trama, i és l’estructura el que enganxa, és el constant “què li passarà, què li passarà...” el que atrapa el públic. Per això un conte és tan accessible i màgic, perquè és fresc, és ràpid i va directament va al gra. Les paraules són l’acompanyament de la trama i els elements que fem servir els narradors per llançar el públic a la piscina de la història i amb les quals fem visible allò que és invisible. Amb les paraules anem pintant el conte.

Com ajuden les sessions d’explicacontes a apropar els nens a la lectura?

Els narradors orals gràcies a aquestes activitats d’animació a la lectura tenim molta feina, però hem d’entendre que la narració oral també és un espectacle i que com a espectacle pot no estar directament relacionat amb la lectura. Però en tenir molt a veure amb el món cultural, amb la imaginació i la fantasia, amb la creació de personatges i amb el fet de mantenir l’atenció i l’escolta, acaba per estar molt vinculat també amb el fet de llegir. Personalment, jo no m’obsessionaria tant amb la relació de la narració oral amb l’animació a la lectura sinó amb la fantasia, la imaginació, la participació en la creació. Al final, els explicacontes, a la nostra feina a les biblioteques, que és una part molt important del nostre treball, som una mica com “El flautista d’Hamelin” que s’emporta els nens no cap a la muntanya per robar-los als seus pares sinó cap a les biblioteques, per portar-los a un lloc ric en imaginació. Després de l’activitat és feina dels bibliotecaris i bibliotecàries oferir-los contes relacionats amb allò que han escoltat, perquè l’espectacle que han vist serveixi per crear-los l’hàbit de llegir i de veure la biblioteca com un lloc dinàmic, divertit i engrescador. Sens dubte s’ha fet una gran revolució cultural a les biblioteques en els últims anys. No tenen res a veure amb les biblioteques que jo recordo de quan era petit: llocs foscos, bruts i oblidats; ara són llocs lluminosos, fantàstics i plens d’activitats.

Vius en un repte continu. Contínuament pensant en com tenir enganxat el públic. De què es composa el repertori de Joan Boher?

Es podria dir que visc en la ficció i que el meu problema és com fer arribar aquestes ficcions al públic. Sí, la complicació és trobar les històries que facin que la gent es quedi atrapada escoltant-te. El narrador oral es va fent a través del procés de tria, d’anar deixant de banda moltes coses.

Al meu repertori hi ha de tot, contes de tradició popular, contes d’escriptors moderns i alguns, molt pocs, escrits per mi, però en tots els casos molt adaptats i, de vegades, inclús barrejats. Amb el temps he acabat fent una “sessió tipus”, una sessió bàsica on hi ha una introducció, uns quants contes i un final. Els contes que explico ofereixen una mica de tot: participació, humor, aventura, fins i tot una mica de narració visual. Busco l’equilibri, dotar la sessió de varietat, moments de relax, espais per a la rialla, tensió... Per exemple, a l’inici de la sessió és quan hi ha més paciència així que puc permetre’m ser més descriptiu, després és quan incorporo algun relat d’aventura o d’humor i la traca la reservo per al final que és quan de paciència ja no en queda. Una sessió és com una simfonia, ha de tenir diferents moviments.

Quines edats tenen els nens dels teus espectacles?

Les edats van d’1 a 100 anys.

En una frase: ¿què es un conte?

Un conte és un bitllet per iniciar un viatge.

El teu ofici en tres paraules.

Aigua i foc... i tireu-li llenya que s’apaga! Vist des de fora pot semblar molt maco, però com a ofici és un etern equilibri. Estem dins del món cultural i al món cultural no se li dóna la importància que mereix, i potser no és tant un problema de diners com de qualitat. S’ha de treballar més la mentalitat, la creativitat de les persones.

Les teves 3 eines principals com a narrador infantil.

La imaginació, l’humor i el dinamisme.

3 ingredients que sempre trobarem en una sessió de Joan Boher.

Bones històries, participació i un bon ambient.

Un balanç en una frase del que ha estat la teva trajectòria en el camp de la narració infantil durant aquests 10 anys.

El balanç general com a narrador oral el definiria com “un no parar mai” i com a narrador infantil repetiria sens dubte, estic molt content del repertori que he aconseguit fer: 20 sessions infantils, que es diu aviat! En aquests moments m’agradaria portar-les al teatre en un espectacle més teatralitzat de narració oral.

Podeu seguir en Joan Boher a la seva pàgina web, al Facebook i a la pàgina web de l’Associació de Narradors orals de Catalunya.

http://www.joanboher.cat/

https://www.facebook.com/joan.boher

http://associacionarradors.wix.com/associacionarradors

Imatge del banner (1)

RHM 230x50 1305 v03 Salamandra 5-3 230 X 50 0213

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: blocaires amigos, cayetana sanz, trivium, joan boher, narració oral, literatura infantil, contes

Comentar post