Blog by Boolino

Mucho más que cuentos infantiles

Boolino es más que una web de cuentos infantiles y novela juvenil. Encuentra en nuestro blog consejos de lectura.

Quants llibres han de conèixer les i els Mestres?

Jóvenes lectores  · 

Quants llibres han de conèixer les i els Mestres?


M’alegraria pensar que el títol de l’article generarà indignació entre la comunitat docent, i és que no hi ha per menys quan avui dia el que compten són les dades quantitatives, deixant de banda qualsevol avenç que no pugui ser mesurat en xifres. Tot plegat, a causa de la desmesurada burocratització tecnòcrata en la que neda o s’ofega l’administració educativa.

D’altra banda, m’entristiria que els balls de dades  astronòmiques que trontollen avui dia per afers econòmics i polítics segueixin predominant en la quotidianitat i en els mitjans; de manera que els possibles efectes sistèmics d’aquestes danses continuïn impactant en els pilars de qualsevol societat: la salut i l’educació. 

Inevitablement, s’ha posat tant de moda això de les xifres, que no ens han d’estranyar plantejaments i polítiques de foment de la lectura dissenyats en clau numèrica i quantitativa, com ara la que plantejo a l’enunciat de l’article: Quants llibres han de conèixer els bons Mestres? I és que la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat, mitjançant el pla L’Impuls de la Lectura, exposa que les expectatives de l’esmentat pla anhelen que cada infant es llegeixi 25 llibres al llarg de cada curs. Si aquest pla realment s’està desenvolupant a les escoles, aleshores caldria plantejar-se la següent qüestió: Si cada alumne de l’etapa d’Educació Primària s’ha de llegir 25 llibres per curs, quants llibres hauria de conèixer un Mestre?

M’aferro al discurs que defensa que a l’escola se li demanen massa coses, per no dir tot, com si l’escola fos la làmpada dels desitjos o una institució màgica capaç  de resoldre els desequilibris socials. Al meu entendre, la funció de l’escola consisteix en complementar els coneixements, hàbits i valors que l’educand ja rep a casa, sigui quin sigui el seu model familiar i amb el suport d’institucions extraescolars per aquells infants que, malauradament, no rebin atenció educativa a la llar. Dit això, i essent coneixedor dels recursos i de les formacions que s’ofereix al professorat, és sorprenent que, a banda de tot el que ja se’ls hi demana, ara s’exigeixi que només l’escola garanteixi que cada infant s’hagi llegit 25 llibres al llarg del curs. Així doncs, torno a la qüestió: quants llibres hauria de conèixer cada Mestre? 25 llibres multiplicats pels 6 cursos que té l’educació primària són 150 llibres diferents.

El crític i escriptor Aidan Chambers afirma que, per a que el professorat sigui competent com a promotor de la lectura, haurien de conèixer “Aproximadament 500 llibres. Prop de 150 són llibres d’il·lustracions, aproximadament 150 són novel·les. Prop  de 75 son llibres de poesia. Altres 75 més o menys són llibres de contes de fades i tradicions. Més o menys 100 són textos il·lustrats del tipus que els infants necessiten quan acaben d’aprendre a llegir sols. La resta, prop de 50, són representatius del tipus de llibres que no poden ésser classificats. I naturalment els 500 són seleccionats perquè representen als millors de la seva categoria, que han estat produïts en el passat i que s’estan produint a l’actualitat.” El criteri de Chambers és més que discutible. Però, si ha arribat a aquesta conclusió, potser ens pot servir per fer una mica d’autocrítica i acceptar que de lectura, en general, no anem bé. I tampoc és qüestió de sentir-nos culpables sinó de reflexionar a l’entorn del sistema educatiu, ja que tot i que l’educació és un art difícil de mesurar amb xifres i que cal apostar per llibres de qualitat més que per quantitats, el cert és que l’ideal seria conèixer força llibres i que aquests fossin els ideals per treballar cadascuna de les assignatures, sense limitar la lectura a les classes de llengües, sinó que utilitzant-la com a recurs habitual de manera transversal.

Delegar la funció del foment lector exclusivament a l’escola, pressiona aquesta institució i resta responsabilitats a la resta d’ens públics que també tenen l’obligació moral de fomentar el plaer de la lectura. Potser va sent hora que la figura del Mestre es dignifiqui d’una vegada i ocupi el rang que li correspon com a agents imprescindibles pel bon funcionament d’una societat que creix, madura i evoluciona. El que costa d’entendre és que, a hores d’ara, encara no se sàpiga distingir l’excepció de la feina dels mestres diferenciant-la de la resta de professions. Els i les Mestres necessiten suport i implicació de tota la comunitat educativa en la que interactuen si volem fer avenços en els hàbits de lectura dels infants. Sense això, se’ls hi deleguen unes responsabilitats i un pes que difícilment pot adequar-se amb uns resultats quantitatius excel·lents, tot i que, miraculosament, sí que n’aconsegueixen de qualitatius.

Amb tot l’exposat, el cert és que vivim una època d’esplendor pel que fa a la varietat i la qualitat de l’oferta de llibres de literatura infantil que podem trobar al nostre abast. De ben segur que cada Mestre trobarà en els llibres alguns o la totalitat dels continguts de les temàtiques que treballa a l’aula. Temàtiques diversificades i de molta qualitat que potser trobarà en quatre llibres o en vint-i-cinc.

Gerard Corriols, pedagog.

También te puede interesar:

Palabras clave de este post: Gerard Corriols, boolino, lectura infantil a les escoles

Comentar post

Ana Maria

M'ha agradat molt aquest article, i estic totalment d'acord en que avui en dia se li demana a l'escola que porte tot el pes de l'educació, i com no del foment de la lectura.